Ja
no em queden forces per a guardar les formes i mantindre'm dins de la
correcció política. ¡Em cague en la mare que ho ha parit tot!
aixina amb totes les lletres ¿Però açò que vol dir? ¿Fins quan
consentirem que es burlen de nosaltres?
No,
no m'he tornat boig, és només que em bull la sang quan veig les
fotos d'un Congrés pràcticament buit mentres els enviats de les
Corts defenen la proposta de tramitar la reforma de l'Estatut
valencià sense cap membre del Govern en la bancada. ¡Quina falta de
respecte als qui representen amb la seua presència a tot un poble!
¡Quina poca vergonya!
Possiblement
no existisca una metàfora més aborronadorament cruel que el
somriure de fava que exhibix Mariano Rajoy en la foto que ell mateix
va penjar en el seu compte de twitter “Continuamos con el trabajo
de la tarde tras un breve receso a mediodía para comer en el Bar
Manolo ” mentres es debatia un tema de capital importància per als
valencians. Li importem una merda a ell, a tot el seu govern i a tot
el seu partit (i als altres que també van pegar a fugir). El
president més inútil que ha tingut mai Espanya se'ns ha rist en la
cara i ho ha penjat en twitter per a què tot el món ho sàpia.
No
puc imaginar-me un escenari semblant si en compte dels representants
valencians hagueren sigut catalans, bascos, andalusos o gallecs els
que estigueren allí per a defendre la reforma dels seus respectius
estatuts (sobretot en el cas dels dos primers). Per a començar, la
sessió no haguera coincidit amb l'hora de dinar en el Bar Manolo i
no hauria cabut una agulla en eixe hemicicle que s'ha tornat tan
gelat per als valencians als que ens tenen per molls des d'antic.
Puta
fama de meninfots que ens fa invisibles per a la metròpolis, per a
tot menys per a pagar. Per a això si que ens veuen i amb lupa
d'augment.
¿Que
demanem un finançament just? Se'ns riuen ¿Que demanem
infraestructures necessàries per a la nostra economia? Se'ns riuen
¿Que demanem que RTVE faça cas a les nostres festes? Se'ns riuen
¿Que la Unió Europea multa a Espanya per nosequin bullit que va
muntar amb els comptes de la Generalitat el PPCV? ¡¡Que paguen els
valencians!!!
Per
cert. Pareix que mentres el ministre d'assumptes exteriors estava en
USA no ha tingut un minut per a defendre els interessos dels
exportadors valencians que s'han vist afectats per les noves
regulacions d'eixe país. Està clar que per a ell, els nostres
problemes no són els seus problemes.
De
propina:
Se'ns
riuen tant i tan seguit que fins als caps de suro de Ciutadans (he
dit que m'he cansat de ser políticament correcte) pensen que es
poden riure també dels valencians.
Mentres
a les valencianes i els valencians “normals” ens preocupen temes
tan importants com la desocupació, la sanitat o l'educació, a ells
els preocupa la unitat d'Espanya utilitzant les nostres institucions
d'autogovern per a fer la seua campanya catalana.
Mentres
les valencianes i els valencians enyorem una televisió autonòmica
que ens parle en el nostre idioma a ells només els preocupa restar
hores de valencià com siga.
¿Que
no trobarem mai una opció de centre dreta normal? ¿Que hem fet per
a què ací només triomfen llepaculs i borinots?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada