Sempre m'han
fascinat els anuncis de teletenda en què tracten de vendre (i sovint
ho fan) trossos de ferralla als què ells anomenen màquines
d'entrenament. Eixe desplegament de mitjans, eixos models de ventre
pla, cuixes tornejades i mamelles operades, eixos bollets de xocolate
i eixos presentadors de somriure blanquejat i monyo de perruqueria,
viva imatge de la vida saludable són la quinta essència del
màrqueting.
Si no ho heu fet
mai, pareu-vos uns minuts en una d'eixes cadenes de baix cost que es
passen les hores emetent anuncis d'este tipus i aprendreu molt sobre
la vida i la nova política.
Per a vendre trastos
d'estos cal aparéixer en TV. No és una qüestió supletòria sinó
un argument de venda d'un pes extraordinari. Tota la inversió en
espais d'escassa o nul·la audiència servix per a poder posar en
fullets, web i sobretot en la caixa “anunciat en TV”.
Eixir en la tele és
fonamental per a qualsevol producte. Lo que ix en la tele adquirix
immediatament rellevància i veracitat. A partir d'ací es desgranen
tots els arguments de venda que sempre i sense excepció se centraran
en conceptes com la comoditat, la facilitat d'ús, uns resultats
màxims amb el mínim esforç i la possibilitat de guardar el monstre
eixe en qualsevol part quan ja no s'utilitze.
Al remat ve la traca
final, la comparació amb versions anteriors del mateix aparell o
d'altres que oferien les mateixes prestacions il·lustrada amb
situacions absurdes i models diametralment oposats als primers,
lletjos, grossos, descontents i plens de dolors provocats per eixos
trastos diabòlics. En uns mesos, el protagonista de l'anunci passarà
a ser un d'eixos models anteriors que provoquen lesions quan aparega
una nova versió millorada que critique els seus predecessors i que
lluirà un nom ressonant en anglés en què probablement trobarem
paraules com WONDER o SMART, perquè el nom també és important i
molt.
Ben mirat, Ciutadans
no és més que un producte de teletenda. Com tots els altres
productes d'este tipus deu la seua popularitat a les aparicions en TV
sense les quals podria haver passat sense pena ni glòria pel
panorama polític. Com ells s'anuncien com una alternativa fàcil,
còmoda i sense esforç, en este cas per als votants desencantats del
PP. Com ells, vénen a substituir models anteriors, obsolets i que no
han complit les expectatives, encara que en compte de mostrar models
grossos, lletjos i plens de dolor, han tret als descontents de l'un
altre partit de qui es proclamen versió millorada.
Ciutadans es va
prefabricar amb l'objectiu de substituir a UPyD que estava cridada a
ser la pitjor falca de la mateixa fusta del PP i que una volta vista
la seua escassa utilitat ha sigut convenientment guardat en la cambra
perquè tant UPyD com Ciutadans estan dissenyats per a no ocupar
espai, fàcils de transportar però també fàcils de deixar oblidats
en qualsevol part sense destorbar massa.
Ciutadans és, al
remat, tan inútil com els trossos de ferralla que ens venen per a
fer exercici. Una volta passada l'emoció inicial de l'estrena,
comença la decepció en quant et mires a l'espill i la panxa
continua estant ahí on hauria d'haver-hi eixos abdominals definits
que prometia l'anunci.
Passades les
eleccions, el nou partit adalil de la regeneració i la nova política
no passa de ser una versió basta i inexperta del PPCV. No hi ha un
nou discurs sinó la recuperació d'arguments i fòbies de la
transició. No hi ha un projecte específic per al territori valencià
ni la més mínima empatia cap al nostre problemes. S'han convertit
en eixe conjunt d'escons prescindibles i decepcionants dels que un no
espera res.
De propina:
Toni Cantó serà el
número dos o el cap de llista de la candidatura de Ciutadans a les
Corts Generals per València (curiosament la celebració de primàries
no ha aclarit este aspecte).
Toni ja ens ha
representat als valencians a Madrid o millor dit, ja se'n va emportar
els vots d'ací per a aconseguir la seua cadireta allí, afirmant tot
seguit i sense fer-se la cara roja, que ell no estava allí per a
defendre els interessos dels valencians (prometer hasta meter y
después de haber metido nada de lo prometido). Qui no el conega que
el compre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada