21/3/18

EMPELT


Jo em mirava els meus plantons. Més bonics no els hi havia. Els cuidava amb dedicació i cura. Els imaginava creixent forts i erectes, de troncs amples, arrels profundes, frondoses branques, oferint fruits carnosos i dolços. En el viver revisava cada detall que assegurara el seu futur creixement.

En el xicotet entorn controlat tot eren promeses d'èxit, però una volta i una altra, al trasplantar aquelles meravelloses promeses a la fèrtil terra, esta es tornava dura, aspra i els cavallons impedien l'arribada de la necessària aigua fins a marcir sense pietat els meus esforços.