28/7/15

M'ESPERARÉ A APLAUDIR

CAMPANYA PPCV 2008

M'agrada la música del discurs del nou govern de la Generalitat. M'agrada que es pose damunt la taula “el problema valencià” i que s'exigisca un finançament just. Però m'esperaré a aplaudir.

M'agraden també els cors que els empresaris d'AVE aporten a esta melodia denunciant públicament el permanent oblit de l'administració central de les necessitats que en inversió i infraestructures té la nostra societat a l'hora d'elaborar els seus pressupostos. Però m'esperaré a aplaudir.

21/7/15

DE LO URGENT I LO NECESSARI


Ma mare, com la majoria de les mares, és capaç de fer multitud de coses al mateix temps (les mares del món van inventar la multitasca molt abans que Microsoft o Apple) i no obstant això és incapaç de parlar i caminar al mateix temps.

Com ma mare és prou xarradoreta, recorde quan era menut lo llarg que se me feia al camí des de l'Estació del Nord a el Corte Inglés de Pintor Sorolla. Hi hagué voltes en que pensí que havíem de fer nit en mitat del trajecte.

Hauré contat esta anècdota com un milió de voltes, sempre per a la il·lustrar la necessitat d'evitar que lo urgent ens paralitze i és precisament ara, quan s'inicia una nova etapa en la política valenciana, quan més necessari és recordar açò mateix: Lo urgent i lo necessari poden i deuen fer-se al mateix temps.

Ve açò al cas dels diferents anuncis que van apareixent sobre els projectes del nou govern conforme este pren forma entre els que hi ha un que m'ha fet especial comboi. Em referisc a la supressió de les diputacions provincials pel mètode del buidatge de contingut i la reducció a la seua mínima expressió. Entendreu que com a vell somiador de la nació, açò em toque la fibra.

14/7/15

DESTRELLAT


Es contava una anècdota sobre Lech Walesa, el sindicalista de Solidarność, que es va convertir en president de Polònia a la que va transformar en un país amb una economia de lliure mercat canviant un règim comunista a un sistema polític multipartidiste.

Al perdre les eleccions en 1995 i tornar al seu treball com a tècnic electricista en la Drassana Lenin, l'únic privilegi que s'havia contemplat per als expresidents (i ell era el primer d'aquella nova etapa democràtica) era l'assignació d'un parell d'escortes que garantiren la seua seguretat.

Molt probablement esta anècdota tinga molt poc a vore amb la realitat i no crec que Walesa tornara a xafar la drassana després de la seua etapa política, però no em negareu que la imatge d'un expresident de govern enfundat en el seu “mono” de treball i acompanyat per dos guardaespatles que possiblement cobren més que ell mateix, resulta del tot ridícula.

7/7/15

DE BICICLETES I COTXES OFICIALS


No se si la crisi dels quaranta em va arribar amb retard o va ser la dels cinquanta la que es va avançar, però el cas és que fa poc més d'un any vaig decidir donar un canvi radical a la meua vida. Vaig abandonar el meu treball de comercial sempre en la carretera per a quedar-me el traspàs d'un xicotet negoci local al què li veia possibilitats.

Abans de donar este pas, evidentment vaig fer molts números. Vaig analitzar els comptes i vaig planificar l'amortització de la inversió per a determinar la seua viabilitat econòmica, però també vaig observar quins problemes incidien en la tendència de descens en les vendes que registrava any a any el negoci i que anaven més enllà de les contemplades pel sector.