Al
remat tindran raó els qui es burlen de nosaltres dient-nos plorons.
No parem de queixar-nos per tot. Que si el finançament, que si les
infraestructures, que si el FLA… Queixar-nos ens queixem, però en
això ens quedem i de queixar-se ningú s'ha fet ric.
Plorons
ens diuen i a continuació amb “hidalga” fanfarroneria ens
llancen el desafiament xantatgista i és que ens queixem de vici
perquè ahí estan els pressupostos generals de l'Estat per aprovar i
tan sols amb deixar-nos clavar un poc la punteta, quasi sense perdre
la virginitat, s'obraria el miracle i s'acabarien les estretors.
Plorem perquè ens ix molt bé i perquè les llàgrimes donen rèdit
electoral, no costen i ací ens hem engolit el relat que val més
honra sense barcos que barcos sense honra com a eslògan dels nostres
representants que se la torquen amb paperet de fumar.