A
Pablo no li valia el resultat, a ell només li valia guanyar,
guanyar, guanyar. A llarg termini guanyar les eleccions sí, però
abans volia guanyar al PSOE i quasi ho havia aconseguit, quasi. Com
quasi havia aconseguit expulsar del tauler a EU, quasi. Per això a
l'acabar el recompte i amb la foto definitiva de l'hemicicle en les
seues mans va pensar que eixe resultat havia de ser superat com més
prompte millor. Calia repetir les eleccions.
Ho
vaig vore en el moment en què Pablo va fixar la seua línia roja per
a negociar amb el PSOE i està no va tindre res a vore amb mesures
socials. No va parlar d'exclusió social, ni de desdonaments, ni de
salaris socials, ni… va parlar del referèndum català com si este
haguera sigut l'eix central de la seua campanya en compte de tot allò
que no va mencionar eixe dia i que fins a eixe dia pareixia lo més
important per a la seua formació.