No em crec els anuncis de canvi ni els aires
de regeneració democràtica que se’ns venen quasi diàriament. No veig per cap
lloc senyals que indiquen que alguna cosa està canviant de forma real i profunda
el nostre sistema democràtic; només noves sigles destinades a reconduir a
l’electorat cap a l’estable de la normalitat.
És cert que no fa res ens queixàvem de que
les nostres institucions caminaven cap a un bipartidisme que pareixia
irremeiable i que en eixe sentit les coses pareixen haver canviat
substancialment... o no.
Vegem. Les Corts Valencianes compten ara amb
quatre grups parlamentaris i tot indica que en les pròximes eleccions
s’incorporaran un o dos més i no obstant això, el resultat previsible és que,
com succeïx quasi des de l’inici de la nostra etapa autonòmica, el president
triat serà el candidat del PP o el del PSOE, els dos partits majoritaris a
nivell estatal. Res canvia, el bipartidisme es transforma per a continuar
dominant el panorama polític i pot fer-ho perquè el joc està trucat.