No
serà per l'arreplegà de firmes que van iniciar destacats militants
quan va començar a parlar-se del tema, ni serà pel referèndum
virtual que va fer el Bloc ni pel dirigit a la Gent de Compromís,
tampoc serà per les contínues campanyes en les xarxes socials
demanant que Compromís es presente en solitari a les eleccions
generals.
Si
al final (que encara s'ha de vore) Mónica Oltra renuncia al seu
projecte de confluència amb Podemos serà pel que ha passat en les
eleccions catalanes.
No
ens equivoquem. Coleta Morada s'ha pegat una llet de proporcions
bíbliques al nord del riu Sénia que tindrà sens dubte
conseqüències en l'equilibri de forces en els pròxims mesos. Em
pareix escoltar Rita Barberá dient ¡Qué ostia Pablo, qué ostia!
A
Catalunya es va perdre València per als del messies de la nova
política perquè amb tota la resta podria haver torejat la lideresa
valenciana. Per a ella és un joc de xiquets fer virar el rumb de la
nau que capitaneja amb mà ferma. La destinació de Compromís sempre
ha estat unida als seus desitjos com ha demostrat repetidament i no
hi ha més que recordar que Baldo és diputat a Madrid per
Compromís-Equo, una coalició calcada a la pretensió de matrimoni
circumstancial Oltra-Iglesias, amb semblant contestació interna, que
va eixir avant per la intel·ligència emocional dels de Mónica.
Negar
la realitat és ja un altre tema. Vendre com favorable la coalició
amb un partit d'àmbit estatal que ja ha demostrat empíricament que
perjudica a qui se li acosta és pràcticament impossible i tal volta
els de Compromís han tingut la sort de vore rasurar les barbes
d'Iniciativa per Catalunya abans de posar les seues a remulla.
Ara,
no vos descuideu els qui des de Compromís esteu en contra del pacte,
perquè si bé el 27 de setembre ha dificultat la seua justificació
per a la lideresa, a Pablo li ha suposat un xoc frontal amb la
realitat, una realitat que li mostra bé a les clares que si no
aconseguix tancar acords ràpidament no es va a menjar un torrat en
les pròximes eleccions i hi ha la possibilitat que la prepotència
exhibida fins ara es transforme en un mar de tendresa que lo de
“prometer hasta meter y después de haber metido, nada de lo
prometido” fa anys que es va inventar.
De
propina:
A
Catalunya van 3 a 0 i la pilota encalà. Les pròximes setmanes seran
mogudetes i no veig una altra solució que el referèndum. Mariano
Rajoy demostraria estar cec si no sap llegir els resultats de les
eleccions i vore que li han oferit l'eixida al “problema català”
en safata.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada