10/12/20

HISTÒRIES DE LA PUTA MILI (III)

 


No vos ho havia dit, però vaig arribar a la mili com Pedro Sánchez va arribar a la presidència del Gobierno… amb una flor en el cul.

Tenint en compte que podria haver-me tocat anar a pegar panxades per qualsevol desert mal comunicat, acabar de mecanògraf en Capitania General de Madrid va ser tota una sort. 

Un tracte una miqueta informal amb els comandaments (ens passàvem el dia envoltats de galons, estreles i medalles), zero maniobres militars, tarifa super-reduïda de guàrdies concentrades en els primers mesos perquè els oficials volien tindre als seus secretaris lliures per a fer-los la faena i tots els caps de setmana a casa de permís.

1/12/20

HISTÒRIES DE LA PUTA MILI (II)

 


El meu amic Pepe Castellano (i Bolumar per part de mare), més conegut com a Pepe Carabasses sempre deia “En conventos i colectividades, no enseñes tus habilidades”.


No coneixia encara a Pepe quan, amb el cap rapat formava al pati del Campamento Santa Ana davant del pavelló de la quarta companyia, per lo que no vaig poder seguir el seu consell, cosa que m'haguera privat de la segona lliçó sobre el comportament humà que em va proporcionar aquell període de la meua vida.

Com tots els pollos (qualificatiu que rebíem tots els reclutes durant el període d'instrucció) em va tocar realitzar labors imprescindibles per al manteniment de la integritat de l'Estat com la neteja de latrines o el servici en cuina, on vaig poder comprovar que si no moríem per intoxicació alimentària, la nostra generació podria sobreviure a qualsevol catàstrofe.