11/3/21

LES COSES QUE PODRÍEM FER

 

Esta setmana es compleix un any de les primeres mides per a contindre la COVID19. Un any des de que va sonar l'última mascletà, les falles van quedar a mig plantar i es va apretar el botó de pause de la festa.

Des de llavors, s'han succeït confinament, desescalada, nova normalitat, excés de confiança, segona ona, tercera i marxa arrere. Durant este temps, governs de tots els colors i formats han pres decisions encertades i errònies, s'ha rectificat mentre s'aprenia. Unes voltes s'ha optat per extremar la prudència i altes, per tot lo contrari.

Un any ens dona una certa experiència a tots, però també esgotament. Als qui han hagut que prendre decisions i als qui hem hagut de viure amb elles. Açò s'està fent més llarg que un dia sense pa i es nota.

10/2/21

ODI ETERN A LA POLÍTICA MODERNA

 


Com he dit en alguna altra ocasió, jo soc polític. Ho soc, independentment de a què em dedique per a guanyar-me la vida. Ho soc, milite o no en un partit. Soc polític de la mateixa manera que un lleó és un lleó i cap dels dos podem deixar de ser lo que som.


Entenc que la majoria de la gent pense que ser polític és ocupar algun càrrec orgànic o públic en el marc de la militància però no és aixina (no només), això és estar en política.

27/1/21

SALMÓ BOTÀNIC



En 2004 la revista Science publicà un estudi en el que qüestionava la seguretat del salmó de piscifactoria pels elevats nivells de contaminants detectats en instal·lacions europees, xilenes i estatunidenques.

Segons este estudi, el consum de només dos tallades de salmó de piscifactoria al mes era suficient per a superaren els límits de seguretat establits per l'Agència de Medi Ambient dels Estats Units per a estos contaminants orgànics.

En resum, lo que venia a dir l'informe publicat per Science era que el salmó de piscifactoria era roín, roiníssim i aquest concepte va ser àmpliament difós per mitjans de comunicació de tota mena (la gravetat del seu contingut no era per a menys) amb titulars com “El salmó de piscifactoria pot ser cancerigen” per a comboi dels productors de salmó salvatge que ho veien com una oportunitat per a incrementar el seu negoci recollint consumidors en la seua fugida del producte caigut en desgràcia.

14/1/21

SOBRE LA TELEVISIÓ DELS VALENCIANS


Tenia ma mare quan jo era menut, una amiga que com ella, sent de Sollana s'havia casat en Benifaió i allí vivia. Tenia eixa amiga un fill de la meua mateixa edat, aixina que, sovint acompanyava a ma mare quan anava de visita a la casa de la seua amiga per a jugar amb el seu fill.