29/3/17

POSTDEMOCRÀCIA

Molt m'he pensat com enfocar este article perquè necessàriament havia de començar amb la qüestió catalana i és tocar alguna cosa referent als catalans, i els valencians traiem immediatament a passejar les filies, les fòbies... i els budells, aixina que començaré per lo més bàsic, per allò que no hauria de fer falta recordar en ple segle XXI.

Anem allà. Democràcia segons el diccionari de la R.A.E. té el significat següent: 1. Forma de govern en què el poder polític és exercit pels ciutadans. 2. País la forma de govern del qual és una democràcia. 3. Doctrina política segons la qual la sobirania residix en el poble, que exercix el poder directament o per mitjà de representants.

Fàcil ¿no? Espanya és un país democràtic i per tant el poder polític ha de ser exercit pels ciutadans directament o per mitjà dels seus representants i fins ací la teoria, que la portem més o menys bé. Anem ara a la pràctica.

22/3/17

XIMO I SUSANA

Mira que no m'agradava Pedro Sánchez i en açò van els Barons del PSOE, se'l carreguen i em trastoquen les preferències.

Les conspiracions com les processons, entren per on ixen i a Susana pareix que se li està complicant rematar el seu pla per a convertir-se en Capo di tutti capi, un pla macerat, cuinat a foc lent, forjat molt abans que Pedro es convertira en líder prescindible, ninot de drap posat per la mateixa Susana per a què absorbira el colp del fracàs previsible per a què ella poguera eixir després a interpretar el paper de salvadora del socialisme, repuntadora dels esgarrons del partit, mater amatísima.

13/3/17

LA PEÇA QUE FALTA

M'he alçat melancòlic esta setmana per una concatenació de factors a què ha posat coromull la pluja.

Fa uns dies vaig rebre lo que s'ha qualificat com l'última autòpsia a Unió Valenciana, el magnífic treball de Simó Alegre que espera pacient, que reunisca jo l'ànim suficient per a mamprendre la seua lectura. Hui, el sistema de records automàtics de Facebook m'ha fet memòria que fa quatre anys es va reunir per primera volta la comissió gestora de la Proposta per un Centre Democràtic Valencià, últim intent polític personal. El cicle de naixement, vida i mort exposat entre el llibre i les fotografies d'aquella reunió.

El diumenge en el cine vaig vore Logan, l'última pel·lícula del Wolverine encarnat per Hugh Jackman, que vosaltres direu que no té res a vore amb lo altre, però sí.

9/3/17

LAS CHICAS NO TIENEN PILILA

Vivim en una època d'amplificació desmesurada i exageracions absurdes en la que d'una puça es fa un cavall amb la mateixa freqüència amb que s'actualitza el timeline del Facebook o el Twitter.

Em referisc a tot el rebombori que s'ha muntat amb estos de HazteOír, que menuda setmaneta m'heu donat amb l'autobuset carabassa.

Exageració és la paraula. Davant de l'imminent apocalipsi trans anunciat, i mogut per la curiositat, he consultat la pàgina web d'una associació de pares de xiquets a qui la naturalesa ha dotat d'un cos divergent amb la seua pròpia sexualitat i la veritat, no m'explique tant de clam al cel.

Exageració. En tot l'Estat, uns huit mil xiquets i xiquetes patixen (perquè patir és l'altra paraula) la situació, el trauma, la incomprensió. Estadísticament 1 de cada 1.000 no són molts, però suficients per a què adults drets i fets tinguen malsons i visquen atemorits com si s'enfrontaren a una imminent pandèmia i al perill de contagi per contacte. Il·luminats amb l'obligació de detindre-ho tot abans que siga massa tard.