20/4/19

DESTARIFO


Se'm cau l'ànima als peus cada volta que Toni Cantó obri la boca per a amollar les seues abundants gracietes de parvulari. El tio no distingix registres i li la bufa i no li la constipa estar en un míting entre adeptes, en una entrevista o en un debat. Per a ell tot es reduïx al llenguatge de hater hiperactiu de Twitter amb un discurs infestat de pretesos insults i mentires.

El xou de Cantó té sempre els mateixos ingredients. Dir-li PSC als socialistes valencians, Tele Cumprumís a la nostra televisió i esguitar amb mentires sobre el perill que corre el castellà o l'adoctrinament en les aules. El seu és un espardenyot cuinat al foc de la seua malaltissa obsessió per catalanitzar la política valenciana.