CATALUNYA ANY ZERO

Si Rajoy fóra polític en compte de registrador de la propietat, haguera cridat Artur Mas la nit del 9N per a començar a preparar el referèndum català. Però el president no és polític, és un simple registrador de fets que mai s'involucra en res fins que la força de la realitat li espenta, sempre tard, sempre malament.

Vista amb el desapassionament de qui no es juga res en l'envit (com és el meu cas), l'estratègia de Mas ha sigut brillant. Mas, que al contrari que Rajoy sí que és polític (al meu entendre en estos moments  el millor polític de la península ibèrica) ha sabut col·locar-se al capdavant del seu poble i donar eixida a les seues aspiracions d'una manera assossegada. 

L’ESTRANYA VARA DE MESURAR DE LA JUSTÍCIA

¿Has vist el diari? Esta pregunta va canviar el tema de conversació el matí del dissabte 18 a Sollana i del recurrent “quina calor fa per a ser octubre” els comentaris intercanviats entre els parroquians dels bars del poble van passar a girar entorn al titular que va aparéixer aquell dia en l'edició de la Ribera del Levante-emv: “El director d'un banc de Sollana ingressarà a la presó per estafar un client”.

Quasi ningú s'acordava ja de l'escàndol protagonitzat pel director d'una de les caixes d'estalvi (que no banc) del poble. La justícia és tan lenta que quan resol ha canviat fins i tot la moneda de curs legal.

ESTEM FOTUTS

Fartet estic d'escoltar parlar de regeneració democràtica. Tots els dies a totes hores hi ha algun il·luminat que ens diu que és necessari refundar el nostre sistema, que els vells partits ja no valen, que cal donar més participació al poble, que bla, bla, bla… ¡Pesats!

Tota la burumballa que s'aboca respecte d'això de la regeneració democràtica no és més que la utilització d'un concepte abstracte per a què cada u acoste el tros d'anguila al seu plat i lo mateix li servix al PP per a llançar propostes de modificació de la llei electoral per a conservar el poder, com als que no són el PP per a intentar convéncer als desencantats que val la pena donar-los el poder a ells.

MATRIMONIADAS A LA VALENCIANA

Pepa i Avelino es giten totes les nits en el mateix llit. Camisola i rulons ella, pijama elegant ell. Tot molt cast i decent.

Pepa i Avelino són l'estereotip d'un matrimoni clàssic de gent bé que després de llargs anys de convivència han canviat amor per conveniència i passió per odi, un odi tan gran que els fa dir-se les perreries més grans del món cada volta que obrin la boca, però com són un matrimoni clàssic de gent bé, romandran junts i odiant-se fins que la mort els separe.

L'equivalent valencià de Pepa i Avelino no el formen dos persones. Per molt que Bernat i Baldoví li haguera pegat mil patades als guionistes de José Luis Moreno, ací els protagonistes són el PP autòcton i els empresaris valencians.