L’ESTRANYA VARA DE MESURAR DE LA JUSTÍCIA

¿Has vist el diari? Esta pregunta va canviar el tema de conversació el matí del dissabte 18 a Sollana i del recurrent “quina calor fa per a ser octubre” els comentaris intercanviats entre els parroquians dels bars del poble van passar a girar entorn al titular que va aparéixer aquell dia en l'edició de la Ribera del Levante-emv: “El director d'un banc de Sollana ingressarà a la presó per estafar un client”.

Quasi ningú s'acordava ja de l'escàndol protagonitzat pel director d'una de les caixes d'estalvi (que no banc) del poble. La justícia és tan lenta que quan resol ha canviat fins i tot la moneda de curs legal.

Dos anys i mig li han caigut al director per estafar un client, una pena que li impedix evitar la presó i no he pogut evitar comparar esta sentència amb la riuada de notícies que està produint-se diàriament sobre la gestió de les caixes rescatades amb els nostres diners que no solen acabar amb l'entrada a la presó de cap dels imputats.

Des de l'estafa de les preferents a l'escàndol de la targetes opaques, tot ens fa pensar que hem estat (o estem encara) en mans d'autèntics caradures que han viscut a cos de rei mentres afonaven entitats financeres amb total impunitat, i tots ells continuen tan tranquils, fent la seua vida com si no hagueren trencat mai un plat. 

La justícia contínua anant a pas de tortuga i el fet que de tot este rebombori només haja eixit una condemna i siga precisament la d'inhabilitació al jutge que va intentar ficar entre reixes a un dels protagonistes d'este culebron financer no fa més que afegir dubtes sobre si al final no serà el director d'una sucursal de poble l'únic en xafar Picassent i sense tindre res a vore amb els desgavells que han portat a la ruïna a un bon nombre de caixes.

Per si no tinguérem suficients motius per a dubtar de l'estranya vara de mesurar que ampra la justícia, esta setmana se'ns oferix un més i és que ens arriba la notícia de que la Fiscalia General de l'Estat demana una pena de presó de dos anys i sis mesos de presó per a Juan Pedro Hernández i Ildefonso Ortega, president el primer i el director general el segon de Caja Castilla La Mancha,  per la comissió d'un delicte de falsejament de comptes.

CCM va ser la primera caixa d'estalvis intervinguda pel Banc d'Espanya. El seu rescat va costar 7.300 milions d'euros de fons públics i segons la Fiscalia, ha quedat acreditat que estos dos directius van manipular deliberadament els comptes per a ocultar les fortes pèrdues que arrossegava l'entitat.

En resum, que la diferència entre estafar un únic client i ser responsable de l'afonament de tota una entitat financera que pagarem entre tots, és un només mes de condemna. Per a morir-se i sopar després.