MATRIMONIADAS A LA VALENCIANA

Pepa i Avelino es giten totes les nits en el mateix llit. Camisola i rulons ella, pijama elegant ell. Tot molt cast i decent.

Pepa i Avelino són l'estereotip d'un matrimoni clàssic de gent bé que després de llargs anys de convivència han canviat amor per conveniència i passió per odi, un odi tan gran que els fa dir-se les perreries més grans del món cada volta que obrin la boca, però com són un matrimoni clàssic de gent bé, romandran junts i odiant-se fins que la mort els separe.

L'equivalent valencià de Pepa i Avelino no el formen dos persones. Per molt que Bernat i Baldoví li haguera pegat mil patades als guionistes de José Luis Moreno, ací els protagonistes són el PP autòcton i els empresaris valencians.

L'idil·li mantingut durant dècades entre el partit hegemònic en les nostres terres i les organitzacions empresarials va donar fins no fa molt, grans moments de romanticisme desmesurat. Aquelles fotos d'empresaris amagant les seues corbates en la butxaca per a no deixar en mal lloc a  Camps, aquell besamà de suport sense fissures enfront del Zapatero maltractador de valencians, aquelles mostres prefabricades d'amor amb què la “societat civil” obsequiava al president per accident… tot allò va acabar com el ball de Torrent.

 

Se les rompió el amor de tanto usarlo  i es trencava oficial i públicament aquell matí en què Bonig va decidir que ja estava bé, que són ells (el PP) els que tenen el poder i que els empresaris no són més que simple decorat al què es recorre quan fa falta adornar al titular ocasional del despatx de presidència i ara no toca alçar la veu.

El PPCV va decidir posar-se els rulons i la bata de guatiné per a acudir al desdejuni amb periodistes que va ser l'escenari triat per la coordinadora general del PPCV i consellera d'Infraestructures per a soltar un reial ¿Por qué no te callas? als empresaris valencians que començaven a incomodar amb les seues pressions.

Els populars valencians no aguanten bé la pressió, sobretot quan eixa pressió els posa en un compromís amb els seus caps de partit, i últimament cada volta que els empresaris  obrin la boca, algú es cabreja en el carrer Gènova.

¿I Avelino? ¿Què pensa fer Avelino? Dos opcions té la patronal valenciana. Pot comportar-se com s'espera d'ella i mantindre el matrimoni contra vent i marea fins que la mort els separe encara que es critiquen en públic i s'insulten en privat, o trencar definitivament i divorciar-se.

De moment ja hem pogut vore Boluda disposat a engolir quina, enfundat en pijama i plantofes, respondre a Bonig al més pur estil de les “Matrimoniadas”. Poc podem esperar de qui tant lladra i tan poc mossega. Continuarem infrafinançats, amb dèficit en infraestructures i governats per ineptes que es fan fotos de matrimoni de conveniència amb empresaris de vull i no puc.