8/6/15

LO MEU ÉS MEU I LO TEU… TAMBÉ


Mira que porte anys en açò de la política i encara hi ha coses que em sorprenen.

Portava ja uns mesos preguntant-me el motiu pel qual Pablo Iglesias havia decidit desertar de les eleccions municipals sent com és el líder d'un partit que fa de la connexió directa amb el poble la seua bandera. ¿Quina millor manera de materialitzar eixa aspiració que estar present en l'administració que més prop es troba dels ciutadans?

Al principi vaig pensar que es tractava d'una qüestió logística. El sobtat èxit de Podemos en les europees i la seua proximitat a les locals podien haver-los agarrat sense l'estructura suficient per a armar candidatures, però no podia ser açò perquè els “Circulos” sorgien per tot el territori espanyol com a bolets després de la pluja.

30/5/15

APOLOGIA DELS POLÍTICS

VALENCIA NEWS 26/05/15

Igual lo que càbria esperar d'una columna d'opinió del dimarts següent a les eleccions fóra una extensa anàlisi dels resultats, però no sóc jo molt de fer solcs ja llaurats i de ben segur molts altres ja s'hauran ocupat del tema amb profusió. Temps hi haurà en les pròximes setmanes d'analitzar en este espai les seues conseqüències per als valencians.

En el seu lloc parlaré sobre els polítics, eixes persones a qui pel simple fet de dedicar-se a esta activitat se'ls suposa la major de les immoralitats al crit de tots són iguals amb l'esperança que els resultats del diumenge suposen un canvi en eixa consideració.

Els divendres el meu fill menut té assaig amb la banda de música de Sollana i sol acabar entre les dotze i mitja i l'una de la nit, aixina que tots els divendres, passada la mitjanit m'acoste a arreplegar-lo.

26/5/15

PROMESES


La setmana passada vaig ser testimoni accidental d'una d'eixes reunions que tenen els candidats amb tot tipus d'associacions quan es troben en campanya.

Dic accidental, perquè no estava convidat ni tenia cap intenció d'estar present, però la trobada tingué lloc en un establiment públic i això que tu estàs a la teua però els protagonistes s'encaboten en utilitzar un to de veu invasiu (com si no els importara estar rodejats de gent aliena, o precisament per això mateix) i no pots evitar assabentar-te de lo que diuen encara que ho intentes.

No té importància ací el candidat, ni la seua ideologia, ni amb qui s'haguera reunit, però el cas és que a l'anar-me'n d'aquell local ho vaig fer amb una considerable dosi de mal suc en el cos i no va ser precisament per la invasió acústica, sinó perquè de lo que vaig escoltar poguí deduir que poques coses han canviat en açò de la política a pesar de la crisi i d'eixa necessitat de renovació de què tant es parla.

18/5/15

LLIÇONS DES D'ANDALUSIA

 
Em fique a escriure quan no fa res que Susana Díaz ha arreplegat el seu carregament de carabasses en el parlament andalús. 62 per a ser exactes. La segona collita en una setmana i en seran tres si no es produïx un miracle abans del 14 d'este mateix mes. A este pas, Susana podrà fer bunyols, coques i arnadí, però no podrà fer govern. Aixina ha quedat el panorama després de les eleccions andaluses i aixina es poden tirar un parell de mesos fins que hagen de tornar a celebrar eleccions.