APOLOGIA DELS POLÍTICS

VALENCIA NEWS 26/05/15

Igual lo que càbria esperar d'una columna d'opinió del dimarts següent a les eleccions fóra una extensa anàlisi dels resultats, però no sóc jo molt de fer solcs ja llaurats i de ben segur molts altres ja s'hauran ocupat del tema amb profusió. Temps hi haurà en les pròximes setmanes d'analitzar en este espai les seues conseqüències per als valencians.

En el seu lloc parlaré sobre els polítics, eixes persones a qui pel simple fet de dedicar-se a esta activitat se'ls suposa la major de les immoralitats al crit de tots són iguals amb l'esperança que els resultats del diumenge suposen un canvi en eixa consideració.

Els divendres el meu fill menut té assaig amb la banda de música de Sollana i sol acabar entre les dotze i mitja i l'una de la nit, aixina que tots els divendres, passada la mitjanit m'acoste a arreplegar-lo.

Este divendres passat (últim dia de la campanya electoral) fullejava el periòdic en la barra del musical mentres esperava que acabara l'assaig. Al peu d'un article que tractava sobre la diàspora del valencianisme tricolor, em va assaltar una foto meua que acompanyava un gràfic de la fallida del vot des de l'apogeu d'UV als nostres dies. Vaig demanar permís a l'amo del bar i em vaig emportar aquell full de periòdic amb la que probablement siga la meua última aparició gràfica com a polític.

De camí a casa i mentres passàvem per un parell de festes de fi de campanya organitzades pels partits locals, el meu fill em va preguntar per aquell tros de diari i després d'explicar-li perquè me l'havia portat, em va sorprendre amb la reflexió següent: Encara sort que t'has deixat la política perquè si no ho hagueres fet, ara estaries en algun altre poble en una festa com estes i no podries haver vingut a per mi.

Mireu. Estem farts de notícies en què se'ns mostra a lo pitjor de la nostra classe política. Tant apareixen els corruptes i tants mèrits fan estos per a aparéixer en els papers, que al final se'ns oblida que hi ha altres polítics. Polítics honrats i decents que, a més, són majoria.

Sé que és més fàcil unir-se a la turba que crida sense parar que tots els polítics són iguals, però conec a un bon grapat d'ells de la pràctica totalitat de les ideologies hagudes i per haver i no és aixina, és més, als únics que els interessa que s'estenga eixa concepció dels polítics, és als corruptes.

La majoria de les persones que decidixen clavar-se en açò de la política ho fan furtant-li temps a la seua família (el meu fill m'ho va recordar el divendres), al seu treball i a les seues relacions socials. Se sacrifiquen perquè tenen ideals i la necessitat de dur-los a terme encara que això els porte a la incomprensió, al menyspreu, o en el pitjor dels casos a rebre alguna amenaça de mort per part de destrellatats que no admeten més ideologia que la seua. Una pintada amb el text “mort a Choví” en el carrer Guillem de Castro pot donar fe d'açò últim.

Per a molts, el pas per la política només suposarà una minva en la seua economia. Per a uns pocs uns fugaços moments d'una certa rellevància que difícilment compensaria l'esforç requerit per a algú que no posseïra la vocació de servici necessària. Per als menys, una carrera prou llarga i estable com per a convertir-se en el seu modus vivendi a costa de pagar un alt preu. No, no exagere en absolut.

Quan estos dies escolteu el tan gastat tòpic de “la festa de la democràcia” penseu en ells, perquè el dia en què esgotats i farts de ser ficats en el mateix sac de la corrupció es rendisquen, la festa s'haurà acabat.

De propina:

La passada setmana vaig escoltar l'entrevista que una emissora de ràdio li va fer a Fernando Giner, en eixos moments candidat a l'alcaldia del Cap i Casal. En ella Giner exposava com un dels fets diferencials de la seua candidatura la firma d'un compromís ètic per part dels candidats que li impediria ser alcalde més de dos legislatures “encara que fóra el millor alcalde del món” va recalcar.

Esta mida es prenia per a evitar que massa temps en el poder donara pas a la corrupció i no puc estar més en desacord amb la formació de Giner. Això seria tant com acceptar que tots ells són corruptes si disposen del temps suficient i no és cert.

El corrupte ho és des del minut u. El decent ho serà per mil anys.

I la setmana que ve… parlarem del govern.