La
cosa no és nova. Beatriz Talegón ja va retraure als seus, llavors
companys socialistes, voler promoure la revolució des d'un hotel de
cinc estreles al febrer de 2012. Ho va fer des de la indignació més
absoluta i va aconseguir la fama.
Després
vindria el vídeo casolà de Moncho Borrajo desbarrant dels polítics
que, al fer-se viral, va inaugurar un nou genere: el dels cabrejats
filmant-se opinant sobre qualsevol cosa, tots amb els nassos
espampolats i amb la mateixa cara que posaven els teus pares quan
entregaves eixes notes en les què abundaven els suspensos; eixa cara
que aconseguia acollonar-te com res en esta vida tornarà a fer-ho.
Vídeos que són compartits amb profusió per les xarxes socials
degut fonamentalment a l'estranya fascinació que ens produïxen els
cabrejats que, dit siga de pas, anul·la la nostra capacitat crítica.
Jo
mateix he experimentat este fenomen quan en algun moment m'he deixat
portar per la indignació i he escrit esta columna dictat per la mala
llet traduïda en paraules grosses. En eixes escasses ocasions, he
notat un notable augment dels qui decidixen compartir lo que escric i
lo que és més significatiu, la meua opinió cabrejada ha sigut
compartida en més d'una ocasió per gent que pensa diametralment
oposat a lo que he escrit. Ja he mencionat que el cabreig alié
anul·la la nostra capacitat crítica.
I a
tot açò arriba Vicent, llaurador d'Alboraia i cabrejat major del
Regne a presentar Mónica Oltra davant d'una nombrosa representació
de polítics, empresaris i periodistes. L'home es troba amb càmeres,
micròfon i audiència i decidix aprofitar la seua intervenció en el
Forum Europa.
Vicent
ha sigut notícia. Tant que ha eclipsat a la mateixa Oltra i per a
això hi ha que haver dinat dos voltes. La seua intervenció ha lluit
amb intensitat en les xarxes perquè no hi ha res més hipnòtic que
la imatge d'una persona humil dient-los del mal del què han de morir
als poderosos, amb cara de mala llet i el ditet alçat com Sant
Vicent.
El
vídeo s'ha compartit i es continuarà compartint durant molt de
temps acompanyat per comentaris com “este si que té collons” “ja
era hora que els digueren quatre veritats” o coses semblants, però
jo he vist la intervenció de Vicent més d'una volta, he escoltat
atentament les seues paraules i no estic d'acord amb la seua
canonització.
Si
eliminem l'actitud amb què pronuncia el seu discurs i prescindim de
les brofegades, lo que queda és el buit, el no-res esguitat d'alguna
que altra barbaritat, com la de retraure als bancs que gasten massa
en carreteres i en armes. Discursos com el de Vicent poden
escoltar-se almenys un en cada bar de cada poble de cada comarca de
la nostra terra. El món està ple de persones que embasten quatre
informacions amb set opinions, les barregen en la coctelera i les
aboquen investides de veritat absoluta, però més ple està el món
de persones disposades a aplaudir l'exhibició del cabreig encara que
de forment no hi haja ni un gra.
De
propina:
El
somriure, ai el somriure de Mónica mentres parlava Vicent. Eixe
somriure deia moltíssim més que l'exaltat presentador.
1 comentari:
Quasi completament d'acord. Efectivament, després de vore 3 o 4 voltes el vídeo hi havia alguna cosa quee no em quadrava i no sabia què. Ara ja ho sé: 1a: no hi ha cap proposta concreta. 2a: no queda clar qui presenta a qui: el llaurador Vicent ha aconseguit eclipsar l'Oltra!... i mira que això és difícil!!!
Però no és possible que en este cas la forma siga el missatge? Front als llargs anys en què el camp valencià no existia perquè pareixia que només necessitava aigua, aigua i aigua (durant el mandat de Zapatero), i després res, apareix un senyor que diu brama i diu que el camp valencià existix, i té uns problemes enormes, i els bancs i els grans empresaris que estan davant no saben ni volen saber la situació en què es troba. Dir tot això no és prou? I no en un bar de poble sinó davant de gent que té poder per aportar solucions. Eixes accions són necessàries, Perquè si no et trauen en la tele o en Youtube no existixes, i el camp valencià, per desgràcia, des de fa anys no existix.
Publica un comentari a l'entrada