 | |
| CAMPANYA PPCV 2008 |
M'agrada
la música del discurs del nou govern de la Generalitat. M'agrada que
es pose damunt la taula “el problema valencià” i que s'exigisca
un finançament just. Però m'esperaré a aplaudir.
M'agraden
també els cors que els empresaris d'AVE aporten a esta melodia
denunciant públicament el permanent oblit de l'administració
central de les necessitats que en inversió i infraestructures té la
nostra societat a l'hora d'elaborar els seus pressupostos. Però
m'esperaré a aplaudir.
No
aplaudiré encara al President Puig perquè de moment està torejant
quan el bou no està en la plaça. Les seues primeres declaracions;
aquelles en les què va afirmar que ja estava bé d'ofrenar noves
glòries a Espanya que han sigut acompanyades per nomenaments i
actituds que fan presagiar una postura ferma en defensa de la nostra
economia em farien pegar bots d'alegria si no fóra pel moment en què
es produïxen. El Govern Central és de distint color i este és un
detall que té molta importància.
“Uno
de cada cinco valencianos no existe para Zapatero. Podrías ser tú”
¿Vos sona? Açò és lo que deia el PPCV del 2008 extremadament
combatiu amb l'administració socialista i afegia: “Cada día que
pasa Zapatero niega a la Comunitat 1 millón de euros”. Potser les
paraules siguen distintes però el missatge va ser una versió light
“d'Espanya ens roba” i no obstant això la ferocitat
reivindicativa dels populars va durar lo que va durar Zapatero en La
Moncloa. En quant Rajoy va posar un peu en la Presidència del Govern
els mastins es van convertir en gossets falders.
Quant
als empresaris ¿que voleu que vos diga? els tinc poca fe. Pocs
motius m'han donat en l'últim quart de segle per a pensar que les
seues declaracions d'estos dies van més enllà d'una qüestió
d'imatge. També van posar cara de milhòmens altres voltes i després
de forment ni un gra. Mai han mirat més enllà dels seus interessos
particulars i no em referisc als interessos de tots els empresaris
(ojala fóra aixina), em referisc als interessos particulars del
reduït grup que posa per a la foto. Mai s'han sentit part d'una
burgesia valenciana compromesa ni han fet res per a construir-la i
aixina els va (aixina ens va).
No.
He aprés a no precipitar-me. No els faré encara l'ona. Esperaré a
vore que passa quan a Madrid torne a canviar El Govern i no crec que
haja d'esperar molt. Vorem si el President Puig seguix la senda dels
seus antecessors i s'oblida de que la seua obligació és defendre
els interessos del seu poble abans que els del seu partit o conserva
el discurs que ha pronunciat estos dies i ens torna la dignitat als
valencians. Llavors, sí. Llavors aplaudiré amb les orelles si fa
falta.
De
propina:
No
hi ha prou amb un finançament digne. Després de dècades de munyir
a la vaca valenciana sense donar-li de menjar, hem passat de ser una
locomotora creadora de riquesa a una de les regions europees més
pobres i això exigix una compensació.
No
és només el deute històric, és una qüestió de lucre cessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada