Ja
ho vaig deixar escrit la setmana passada, just abans de l'episodi
d'histèria col·lectiva que va acabar amb el part de la burra al que
han batejat amb el bucòlic nom de pacte del Botànic . El canvi
valencià té com a fonament la desconfiança.
La
fatxada és un abraç quasi carnal entre Ximo i Mònica, somriures
davant de les càmeres (dientes, dientes, diria la Pantoja) i
passejada pels jardins. La fatxada és un nom estudiat per al pacte
per a evitar que ningú li assigne el d'un animal de corral. Tot és
alegria cap a l'exterior però la processó va per dins. Ací ningú
es fia de ningú.
Mentres
el món sencer celebrava la fi de les hostilitats a mi em preocupava
un detall secundari, el paper que segons pareix li havia tocat jugar
durant els pròxims anys a Enric Morera. No em cabia en el cap que
l'home que més sacrificis havia fet per a aconseguir que aquell Bloc
que es quedava sempre per davall del 5% es convertira en el triomfal
Compromís de hui, acabara com a vicepresident de la institució. Un
càrrec que el feia invisible i desactivava com a polític. Ser
vicepresident de les Corts és com ser l'agent 006, estàs a un
número de l'èxit però no et coneix ni ta mare.
La
preocupació m'ha durat poc. A l'endemà ja es parlava d'un
repartiment de càrrecs circumstancial amb data caducitat. En un mes,
pam amunt pam abaix, Morera serà Bond, James Bond i es convertirà
en president de les Corts. Una maniobra esta un tant estranya.
Ximo
s'abraça a Mònica però no es fia d'ella (pot ser Gloria Marcos li
ha explicat alguna cosa) i per això a l'hora d'enllitar-se preferix
prendre precaucions. Que el president accidental de les Corts siga un
socialista ve a ser com el preservatiu que impedisca, arribat el cas,
embarassos no desitjats, que el calendari corre i una volta Ribó
siga alcalde, poques opcions de pressió li quedaran al de Morella.
El
divendres estava tot lligat i ben lligat. Oltra prenia la iniciativa
i investia públicament a Puig com futur president. Esta volta no hi
havia compareixença dels tres socis del futur govern. Un altre
preservatiu. Mònica comprometia la seua paraula en este acte i
dificultava amb això una possible marxa arrere. Ara que la líder de
Compromís és gat vell i té recursos més que suficients i alhora
que renunciava a convertir-se en el cap del Consell, condicionava açò
a un executiu compost pels tres partits sí o sí i si recordem,
Podemos ha manifestat reiteradament que no formaria part d'un govern
presidit pel PSOE (ella també usa condó).
Esperem
que tantes mides profilàctiques produïsquen efecte i no tinguem
segona part del sainet.
De
propina:
La
inusual interinitat institucional amb obsolescència programada
inclosa, ha permés a Ximo Puig enviar-li un encarrequet a Podemos.
Eixa discrepància entre lo votat i lo que s'ha pactat ha sigut com
agafar pels atributs a Montiel mentres se li murmura a cau d'orelleta
¿no ens anem a fer mal veritat?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada