¡Mare
de Déu santa com està el pebre! Va ser acabar el recompte de vots
en què se certificaven les possibilitats de canvi de cicle i
començar a decebre.
Encara
estaven calentes la paperetes i ja podíem trobar un parell
d'iniciatives d'arreplegada de firmes i una convocatòria de
concentració per a recolzar a un dels possibles candidats a presidir
la Generalitat (com si la gent no s'haguera manifestat ja amb el seu
vot) i això no va ser més que el començament.
En
els dies que han seguit a les eleccions s'ha produït una plèiade de
minicampanyes destinades a influir en el resultat de les negociacions
a tres bandes sense que estes s'hagueren tan sols iniciat i amb cada
una d'elles s'ha anat enrarint l'ambient fins a crear una atmosfera
densa i irrespirable sobretot per als que assistixen com a
espectadors involuntaris.
Abans
de l'aparició de les xarxes socials, les estratègies per a abordar
un pacte tan complicat com el que se'ns presenta es parien en els
gabinets dels partits i cada u jugava les seues cartes com millor li
convenia, recolzant-se en els mitjans de comunicació tradicionals
que representaven una comunicació unidireccional, però ara la cosa
és distinta.
Cada
afiliat, cada simpatitzant i si molt m'apuren, cada votant d'una
determinada opció, s'ha convertit en estratega i intenta aportar amb
la seua creativitat els arguments irrefutables que alcen al seu
candidat a la posició de clar guanyador, portat per una fe cega,
fent més mal que un porc solt i sense importar-li les conseqüències
o l'espectacle que està contribuint a crear.
En
les últimes setmanes he llegit coses que m'han fet aborronar de
persones a qui tenia per gent de trellat que no han dubtat a difondre
missatges que no suporten el més mínim anàlisi de veracitat. He
vist a gent desbarrar a bocí ple, menyspreant, quan no directament
insultant a qui sí o sí, va a convertir-se en uns dies en soci de
govern o com a mínim en bàcul sobre el qual recolzar-se i si a tot
açò li afegim la mania de mostrar en públic les vergonyes dels
protagonistes enviant-se missatgets per televisió com si foren
tronistes de “Mujeres y Hombres y Viceversa”, en compte
d'assentar-se a negociar a l'endemà per a concloure de manera ràpida
i clara la qüestió, lo que tenim és un merder de categoria
internacional.
Guanye
qui guanye este combat de pressing catch animat per hooligans armats
amb smartphons, haurà contribuït a sembrar la desil·lusió entre
els qui veien amb esperança un canvi definitiu en la política
valenciana i com a premi obtindrà un govern dèbil i quatre anys de
vigilar les seues esquenes perquè l'acord, si n'hi ha, estarà
fonamentat sobre l'apegalós tarquim de la desconfiança i la vista
posada en les següents eleccions.
Dubte
molt que la tensió generada estos dies entre els creients de cada
sigla es diluïsca a l'acabar la sessió d'investidura, aixina que
supose que açò acabarà com el ball de Parra, que no sé com va
acabar, però no degué de quedar molt bé.
De
propina
Per
als uns: ¿On van quedar les sigles valencianes?
Per
als altres: ¿No vau tindre prou amb l'experiment d'Equo?
Per
als últims: Com esteu disfrutant bandidos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada