¿Has vist el diari? Esta pregunta va
canviar el tema de conversació el matí del dissabte 18 a Sollana i del
recurrent “quina calor fa per a ser octubre” els comentaris intercanviats entre
els parroquians dels bars del poble van passar a girar entorn al titular que va
aparéixer aquell dia en l'edició de la Ribera del Levante-emv: “El director
d'un banc de Sollana ingressarà a la presó per estafar un client”.
Quasi ningú s'acordava ja de
l'escàndol protagonitzat pel director d'una de les caixes d'estalvi (que no
banc) del poble. La justícia és tan lenta que quan resol ha canviat fins i tot
la moneda de curs legal.
Dos anys i mig li han caigut al
director per estafar un client, una pena que li impedix evitar la presó i no he
pogut evitar comparar esta sentència amb la riuada de notícies que està
produint-se diàriament sobre la gestió de les caixes rescatades amb els nostres
diners que no solen acabar amb l'entrada a la presó de cap dels imputats.
Des de l'estafa de les preferents a
l'escàndol de la targetes opaques, tot ens fa pensar que hem estat (o estem
encara) en mans d'autèntics caradures que han viscut a cos de rei mentres
afonaven entitats financeres amb total impunitat, i tots ells continuen tan
tranquils, fent la seua vida com si no hagueren trencat mai un plat.
La justícia contínua anant a pas de
tortuga i el fet que de tot este rebombori només haja eixit una condemna i siga
precisament la d'inhabilitació al jutge que va intentar ficar entre reixes a un
dels protagonistes d'este culebron financer no fa més que afegir dubtes sobre
si al final no serà el director d'una sucursal de poble l'únic en xafar
Picassent i sense tindre res a vore amb els desgavells que han portat a la
ruïna a un bon nombre de caixes.
Per si no tinguérem suficients motius
per a dubtar de l'estranya vara de mesurar que ampra la justícia, esta setmana
se'ns oferix un més i és que ens arriba la notícia de que la Fiscalia General
de l'Estat demana una pena de presó de dos anys i sis mesos de presó per a Juan
Pedro Hernández i Ildefonso Ortega, president el primer i el director general
el segon de Caja
Castilla La Mancha, per la
comissió d'un delicte de falsejament de comptes.
CCM va ser la primera caixa d'estalvis
intervinguda pel Banc d'Espanya. El seu rescat va costar 7.300 milions d'euros
de fons públics i segons la Fiscalia, ha quedat acreditat que estos dos
directius van
manipular deliberadament els comptes per a ocultar les fortes
pèrdues que arrossegava l'entitat.
En resum, que la diferència entre
estafar un únic client i ser responsable de l'afonament de tota una entitat
financera que pagarem entre tots, és un només mes de condemna. Per a morir-se i
sopar després.
1 comentari:
Que hagen apartat a Ruz feta la instrucció del finançament irregular del PP i Gürtel és un altre indicador de com funciona tot.
http://miradescritiques.blogspot.com.es/2014/12/mientras-apartan-ruz-rato-viaja-suiza.html
Publica un comentari a l'entrada