Continue de mala llet, és al meu pesar
l’estat en què em trobe estos últims mesos i no em porten a millorar les
notícies que s’acumulen dia rere dia en els mitjans de comunicació sobre la
prima de risc i el sursum corda.
Primera conferència de premsa de Mariano
Rajoy des que és president del Govern amb la què està caient i dos metàfores en
una. El temps que ha tardat a aparéixer davant dels mitjans que certifica la
seua condició de president absent i el lloc en què ho fa, la seu del PP en
compte de la Moncloa. Missatge directe. Rajoy és, primer president del seu
partit i després, com de passada, també del Govern.
Paraules buides que estremixen molt més que
calmen com pretén i respostes a les preguntes dels periodistes que són per a
emmarcar. Rajoy ens continua oferint una versió distorsionada de la realitat
com quan les fugues del Prestige eren filets de plastilina. Fa deu anys se li
va afonar un petrolier i ara se li afona un banc. Rajoy és “gafe”.
Encara no sabem de ben cert que ens va a
costar la festa de Bankia, però es manegen xifres de molts zeros, de més del
doble de lo que representen els retalls en educació i sanitat, molt més que tot
el sacrifici junt que ens exigixen els mercats i no obstant això, Rajoy diu que
rescatar Bankia no influirà en la prima de risc, ni en la borsa, ni en el
dèficit. ¡Xe tu, filets de plastilina!
Mala llet, indignació, impotència. No vull
que rescaten Bankia, no amb els nostres diners, amb el nostre sacrifici, amb el
nostre futur. No vull que l’Estat injecte milers de milions d’euros a canvi de
la nostra salut, de la nostra educació, del nostre estat del benestar. No vull
que l’endemà del rescat es done la paradoxa que qualsevol ciutadà després
d’haver contribuït amb els seus impostos al feliç rescat, es veja en el carrer
per no haver-li pogut pagar la hipoteca al mateix banc i sobretot no vull que
tot açò passe mentres Rato, Olivas i companyia es riuen de tots nosaltres.
Perquè eixa és una altra. Rajoy descarta
qualsevol investigació i per tant no es van a depurar responsabilitats sobre
aquells que, impostos a dit pels governs autonòmics de Madrid i Valéncia, han
portat a Bancaixa i Caixa Madrid a l’harakiri financer i açò no podem
entendre-ho els ciutadans.
Rajoy diu que està fent lo que ha de fer-se,
que no hi ha una altra solució. És la seua versió i una gran mentira. Esta
crisi no pot concloure’s sense que cap corbata acabe entre reixes, o la mala
llet inundarà els carrers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada