Potser tu veges morts vivents passejant-se
per la pantalla del televisor, jo en canvi observe les conseqüències de la por,
fins on pot arribar a canviar una persona “normal” arrossegada pel pànic.
El pànic amic Càndid és una de les armes de
control de masses més antiga de la història. Per la seua influència canviem per
complet, perdem la noció de justícia i ens tornem manejables.
La por al perill, la necessitat de sentir-se
segurs després de comprovar com es trobaven d’indefensos davant d’una forma de
terrorisme que desconeixien, va fer que els nord-americans permeterenn que
l’estat prenguera major control sobre la seua intimitat, van sacrificar drets
conquistats per generacions i generacions i la por a la malaltia va provocar no
fa molt una onada de psicosi davant de la imminent arribada d’una pandèmia
devastadora, la grip aviària, que es va saldar amb la inversió de milers de
milions en quantitats ingents de la vacuna que convenientment va aparéixer en
el moment adequat.
Com voràs amic Càndid, no cal remuntar-se
molt en el temps per a comprovar com influïx el pànic en el comportament humà i
no cal que el perill estiga relacionat amb la pèrdua de la vida. En una
societat com la nostra tan lligada a lo material, el perill de la pèrdua de la
nostra “vida” en termes metafòrics és quasi tan important com com la
possibilitat de perir i és en este sentit en el què el pànic s’ha instal·lat en
les nostres vides.
Cada dia som informats convenientment del
nivell a què ha arribat la prima de risc (concepte que la majoria encara no sap
de ciència certa que és), de les fluctuacions de la borsa, de les baixes
provocades per la crisi... Vivim en un estat permanent de pànic i per la seua
influència, ens tornem vulnerables, disposats a acceptar que les regles del joc
siguen modificades, sempre que no ens aplegue el desastre que veiem al nostre
voltant.
Acceptem com a dogma que cal tindre un
dèficit zero per a guanyar la salvació i una volta acceptat açò com única i
verdadera fe, engolim tot lo que li seguix: reducció dels pressupostos de
sanitat i educació, restricció de servicis bàsics, privatitzacions, rescats
multimilionaris als bancs... qualsevol cosa abans de que les nostres pors es
confirmen.
La por amic Càndid, s’ha convertit en el
justificant de tota acció de govern. Només cal dir que lo que es fa és l’única
cosa que pot fer-se i que si no es fa ve el desastre i els llops es convertiran
en ovelles que, mirant a les seues possessions més preades, caminaran de bona
gana cap a l’altar dels sacrificis.
No hi ha manera Càndid d’eixir d’esta
situació mentres continuem triant com a líder del ramat a qui ens prometa
cinquanta cèntims de seguretat per a, a continuació donar-nos una nova ració de
pànic. No, hem de perdre-li por a la por i plantar cara als seus pregoners,
perquè llevat el cas de que els morts s’alcen de les seues tombes, sempre
hi ha més opcions que la simple resignació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada