CIUTADANS, PODEMOS I EL MEU RELLOTGE

VALENCIA NEWS 28/07/15

Estem perduts si les paraules perden el seu significat. La civilització sencera pot afonar-se si acceptem sense lluitar que es manipulen davant dels nostres nassos i amb total impunitat els conceptes que van lligats a elles.

Vaig arribar a esta apocalíptica conclusió la passada setmana al tractar de solucionar un problema en l'illa que la marca Viceroy té en la planta baixa de El Corte Inglés de l'avinguda de França del Cap i Casal.

Voreu: El passat mes de gener vaig complir (com tinc per costum) un any més i la meua dona i els meus fills van celebrar tan magne esdeveniment regalant-me un rellotge que he lluït amb orgull durant els últims mesos sense que este abandonara la meua monyica en cap moment. Animat i confiat gràcies a la inscripció “Water Resistant 50M” de la seua corona, cada matí em dutxava amb ell ficat (com he fet amb tots els rellotges que he tingut) sense saber que s'estava forjant la tragèdia.

M'ESPERARÉ A APLAUDIR

CAMPANYA PPCV 2008

VALENCIA NEWS 21/07/15

M'agrada la música del discurs del nou govern de la Generalitat. M'agrada que es pose damunt la taula “el problema valencià” i que s'exigisca un finançament just. Però m'esperaré a aplaudir.

M'agraden també els cors que els empresaris d'AVE aporten a esta melodia denunciant públicament el permanent oblit de l'administració central de les necessitats que en inversió i infraestructures té la nostra societat a l'hora d'elaborar els seus pressupostos. Però m'esperaré a aplaudir.

DE LO URGENT I LO NECESSARI

VALENCIA NEWS 14/07/15

Ma mare, com la majoria de les mares, és capaç de fer multitud de coses al mateix temps (les mares del món van inventar la multitasca molt abans que Microsoft o Apple) i no obstant això és incapaç de parlar i caminar al mateix temps.

Com ma mare és prou xarradoreta, recorde quan era menut lo llarg que se me feia al camí des de l'Estació del Nord a el Corte Inglés de Pintor Sorolla. Hi hagué voltes en que pensí que havíem de fer nit en mitat del trajecte.

Hauré contat esta anècdota com un milió de voltes, sempre per a la il·lustrar la necessitat d'evitar que lo urgent ens paralitze i és precisament ara, quan s'inicia una nova etapa en la política valenciana, quan més necessari és recordar açò mateix: Lo urgent i lo necessari poden i deuen fer-se al mateix temps.

Ve açò al cas dels diferents anuncis que van apareixent sobre els projectes del nou govern conforme este pren forma entre els que hi ha un que m'ha fet especial comboi. Em referisc a la supressió de les diputacions provincials pel mètode del buidatge de contingut i la reducció a la seua mínima expressió. Entendreu que com a vell somiador de la nació, açò em toque la fibra.

DESTRELLAT

VALENCIA NEWS 074/07/15

Es contava una anècdota sobre Lech Walesa, el sindicalista de Solidarność, que es va convertir en president de Polònia a la que va transformar en un país amb una economia de lliure mercat canviant un règim comunista a un sistema polític multipartidiste.

Al perdre les eleccions en 1995 i tornar al seu treball com a tècnic electricista en la Drassana Lenin, l'únic privilegi que s'havia contemplat per als expresidents (i ell era el primer d'aquella nova etapa democràtica) era l'assignació d'un parell d'escortes que garantiren la seua seguretat.

Molt probablement esta anècdota tinga molt poc a vore amb la realitat i no crec que Walesa tornara a xafar la drassana després de la seua etapa política, però no em negareu que la imatge d'un expresident de govern enfundat en el seu “mono” de treball i acompanyat per dos guardaespatles que possiblement cobren més que ell mateix, resulta del tot ridícula.