Toquen
les campanes, sona la marxa reial (o no) i apareix la imatge per la
porta del temple. Les mirades es dirigixen cap al grup d'autoritats
que es disposen a presidir la processó escrutant qui falta.
L'assistència
o no dels nous regidors i alcaldes parits en les últimes eleccions
és el tema de conversació més habitual en les cafeteries, mercats
i xarxes socials. Parlar de les processons s'ha posat de moda en el
principi d'este nou cicle polític com ho va estar parlar de la
“prima de risc” al seu dia.
Vaja
per davant que a mi personalment, m'importa poc o gens si els
regidors van o no a les processons. No sóc dels que opinen que forma
part de les seues obligacions, però crec que hi ha un desenfocament
total en la manera d'abordar el tema que ja es va produir en la
transició. Aixina que esguitaré un poc este debat.
És
cert que Espanya és un estat aconfessional, però això no vol dir
que les institucions de govern no tinguen cap relació amb les
religions amb implantació en el seu territori, de fet són molts els
convenis establits entre ambdós parts. Aconfessional significa que
l'Estat no té una religió oficial per molt que la religió catòlica
siga la majoritària entre els seus ciutadans.
Anem
ara al cor de la qüestió ¿és lògic que en un estat aconfessional
la corporació municipal presidisca les processons? Mireu, per a
abordar estos temes a mi m'agrada prendre distància, observar el
problema desvinculant-lo del problema mateix i de la mateixa manera
que no tenim una religió oficial, tampoc tenim un deport oficial per
més que el majoritari siga el futbol.
Fem-nos
ara la pregunta següent: Si el club de petanca del poble convida a
la corporació municipal a presidir una competició organitzada amb
motiu de les festes i a entregar els premis als guanyadors ¿que han
de fer alcalde i regidors?
Possiblement
en este cas no hi hauria cap controvèrsia. A cap regidor se li
ocorreria al·legar la “adeportivitat” de l'Estat o que no li
agrada la petanca per a no assistir a l'acte a què han sigut
convidats i encara sense tindre cap obligació d'assistir optarien
per fer-ho.
En
este cas, no hi ha un problema ideològic per al representant públic
i per tant lo que entra en joc són altres consideracions com la de
fer costat a un grup més o menys nombrós de ciutadans que tenen un
interés particular encara que no el compartim i la menys prosaica
oportunitat de guanyar adeptes i possibles votants.
Si
eliminem el factor ideològic i contemplem el problema com lo que és,
la decisió sobre assistir o no a una processó ha de ser tan
senzilla com decidir assistir o no a un acte organitzat pel club de
petanca, dita la qual cosa, que cada un faça lo que vullga en ambdós
casos.
De
propina:
Estar
al costat dels qui pensen com tu no té cap mèrit. És quan es
traspassa eixa barrera entre els nostres i els altres quan el
governant transcendix.
2 comentaris:
Amic Carles, la religió no és un tema no ideològic, com podria ser-ho la petanca. O has vist algun club de petanca posicionant-se sobre l'avortament, el matrimoni homosexual o la unitat d'Espanya com ha fet la Conferència Episcopal? Ahir mateix ho discutiem els regidors en la Pobla de Farnals. Si Compromís convida l'Ajuntament a un míting, creus que deus anar com alcalde? Es clar, em respongué l'alcalde del PSOE. I si et convida Espanya 2000?
Amic Emili. No he volgut comparar en cap moment la religió amb la petanca. He elevat a l'absurd la qüestió deliberadament per a eliminar de l'equació el tema ideològic.
A les processons es pot anar sense recolzar amb això les postures de l'església com van molts dels qui a elles acudixen a títol personal.
Si un es para un moment a observar la gent que compon la processó, pot vore sense dificultat persones que defenen (a pesar de la seua pertinença a l'església) temes com l'avortament, el divorci, els anticonceptius, etc. És més, pot vore a més d'un no creient desfilant ciri en mà per simple tradició. Jo visc en un poble xicotet on tots ens coneixem i puc assegurar-te que aixina ho veig cada any.
Respecte als actes de partit ací posaria un punt i a part. No sols es tracta de diferències ideològiques sinó de competició pura i dura, tant si es tracta d'un partit de profundes arrels democràtiques com si parlem d'un grupuscle feixista.
Al principi de la democràcia la majoria d'alcaldes i regidors d'esquerres van optar per considerar les processons com un acte d'influència ideològica i es van negar a assistir a les mateixes. Amb els anys la postura anà relaxant-se fins que pràcticament tots acudien amb normalitat.
Com he reiterat en l'article, a mi personalment em dóna igual lo que facen, però tant si van com si no ho fan, ni s'acabarà el món ni el seu compromís ideològic es vorà minvat.
Publica un comentari a l'entrada