FENT TRAMPES AL SOLITARI

Fa massa anys que el PP es quedà sense un projecte dinamitzador per al poble valencià i va tindre que recórrer a l’aparença per a continuar governant fins a convertir la nostra terra en un immens plató cinematogràfic on es roda sense parar una versió surrealista del “Bienvenido, Míster Marshall” on els grans esdeveniments i les obres faraòniques fan el paper de fatxada de cartó-pedra i els discursos dels successius presidents s’assemblen cada volta més al famós "Como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación, y esa explicación que os debo, os la voy a pagar. Que yo, como alcalde vuestro que soy.... "  que tan genialment va pronunciar Pepe Isbert.

Però els decorats costen cars i passats els alegres temps de la bambolla immobiliària i amb les arques de la Generalitat munyides fins a deixar-les completament seques, ha hagut de canviar-se el discurs i ara Fabra, assumint el paper d’aquell alcalde retratat per Berlanga entona el "Os aseguro que para pagar esto ni un céntimo ha salido de las arcas públicas, porque en las arcas jamás ha habido un céntimo" per a posar-se a continuació al capdavant de les demandes d’un millor finançament per als valencians.

L’últim president popular, dotat d’una increïble capacitat per a la submissió, ha intentat sense èxit enganyar als valencians. Incapaç de reclamar on toca lo que tant proclama de bancalet cap a dins, pretén abanderar la societat civil per a conduir-la cap a cap lloc, perquè la seua limitació és tan gran que ni acompanyat d’un exèrcit podria passar de Contreras sense clavar el genoll en terra i la societat civil li ha donat l’esquena farta de sentir-se utilitzada.

De nou ha entrat en joc la dissimulació, l’aparença, el cartó-pedra. Si la societat civil no recolza a Fabra, el PPCV s’inventa una a mida, una que òmpliga un acte d’exaltació de la mediocritat, una que té en Cristina Tàrrega el seu major exponent. Els americans continuen passant sense detindre’s per les terres de Berlanga.

La festa encara no ha acabat, queden més sorpreses amagades en el baül dels decoradors de PPCV. Estigueu atents als pròxims mesos perquè un enorme cartell de neó anunciarà una espectacular baixada de la desocupació en totes les nostres comarques.

L’invent s’anomena Pla d’Ocupació i consistix en la contractació per part dels ajuntaments, per mitjà de subvencions oferides per la Generalitat i les diputacions, d’un número important de desocupats durant 3 mesos amb una jornada laboral de 20 hores mensuals i un salari de 300 euros al mes, lo que ve sent un “contrato basura” de tota la vida, però que aconseguixen reduir la desocupació de manera tan immediata com efímera (alhora que reporta onades de gratitud a l’alcalde de torn).

Són les últimes cuades d’un govern que té els dies comptats, els últims moviments del mag a qui se li han descobert tots els trucs, simples trampes al solitari fetes per l’últim dels presidents populars.