FE SENSE OBRES, MORTA ÉS

Fabra passejant

No guanyem per a disgustos últimament els valencians. Ni per a disgustos ni per a res pel que pareix, perquè sense haver-nos recuperat de la vergonya de vore en directe com el Govern de la Generalitat es deixava humiliar per Rajoy, ve la comissió d’experts nomenats per les Corts i certifica que la intensitat i la freqüència amb què se’ns ha munyit als valencians ens ha deixat famèlics.

Anem al metge perquè ens trobem un poc dèbils esperant que ens recepte unes vitamines i de sobte ens ve amb què ens queden tres mesos de vida, que hauríem d’haver portat una vida sana, haver fet esport i tot això, toca, lo mateix que li ha passat al Govern Valencià, que està en parada cardiovascular per no haver reclamat un finançament just quan tocava i per malgastar lo poc que tenia en la caixa. Prop de 6.000€ deu cada un dels valencians gràcies a haver votat cegament a inútils i malfaeners (a l’altra tornes).

He llegit l’informe i fa tremolar les cames al més templat i després he llegit que els del PPCV diuen que sempre han demanat millorar el finançament no com el PSPV que callava quan manava Zapatero, a Rubalcaba dir que està disposat a recolzar algunes de les mides que s’inclouen en l’informe per a traure els valencians d’este pou, perquè el bon home s’acaba d’assabentar després de tants anys i tants càrrecs, que se’ns està esprement sense mida i se sent malament per això, he llegit també que la Patronal valenciana demana que se’ns condone el deute com si fòssem un país del tercer món i al dirigent d’A.V.E. demanar que pocasang Fabra li tire ous a l’assumpte i pressione a Madrid.

Res de res, simple fullaraca que es queda en el límit de les nostres fronteres. Fanfarroneries innòcues. El PP i el PSOE no arribaran a les mans, ni passaran de tirar-se la culpa mútuament. Rubalcaba no ens portarà el Mannà ni Fabra s’encadenarà a les portes de la Moncloa. La patronal valenciana i A.V.E. continuaran com fins ara, fent un discurs reivindicatiu cada poc per a què parega que estan preocupats i a continuació continuaran consentint que el President de la Generalitat se faça fotos passejant per les seues empreses quan no té res millor que fer (que sol ser a diari).

Mentrestant, seguirem infrafinançats i acumulant deute, despertant-nos de tant en tant amb notícies com que l’Estat ens rescata amb els nostres propis diners o que el nostre camp mor entre altres coses, perquè no contents amb netejar les nostres butxaques també ens discriminen a l’hora del repartiment de les subvencions agràries.

Entre tanta paraula i tant teatre, fa falta que ens plantem i diguem que ja hi ha prou, o els grecs ens miraran per damunt del muscle.