EL GOVERN DE LA VERGONYA

Podreu tindre preparades totes les excuses i cortines de fum del món, però ja no vos creiem. Podreu vestir el sant a la vostra conveniència, enrotllar-lo amb paper de regal i adornar-lo amb un llaç, però ja no cola. Heu venut al vostre poble en terra plana sense que vos tremolara el pols i tots ho hem vist tan clar com la llum del dia.

Anys i panys traient pit amb fanfarrones exigències de millor finançament dirigides a ZP a qui culpàveu de tots els nostres mals, es van convertir primer en tímids gestos de cara a la galeria per a no molestar als nous inquilins de la Moncloa per a acabar en una ridícula baixada de pantalons més pròpia de lacais que de governants.

Tres voltes heu negat al poble valencià davant del Congrés dels Diputats, tres voltes i encara no ha cantat el gall. En tres ocasions s’ha retirat del debat la proposta de reforma de l’Estatut que blindaria l’arribada d’inversions estatals en funció del nostre pes demogràfic i de les tres, esta última ha sigut la més vergonyosa per a les valencianes i els valencians.

Un no haguera sigut la resposta, però un no Popular, un no dels vostres i amb això s’acabava eixa eterna campanya de ploramiques insubstancials amb què ens heu entretingut durant massa temps i quedava en evidència que el govern de Rajoy és almenys, tan perjudicial per a nosaltres com ho han sigut els que li han precedit. Entre el poble i el partit, heu triat la fidelitat al carrer Gènova i per la vostra causa, València tota és ostatge d’interessos forans.

CAMPANYA DEL PPCV ANY 2008

¡Que fàcil resultava exigir quan a Madrid manaven els altres! ¡Que fàcil resultava muntar campanyes reivindicant transvasaments i finançament quan només es pensava a traure rèdit polític del no dels altres! ¡Que fàcil és torejar quan no hi ha bou en la plaça! Politicuxos del tres al quart que llanceu les nostres institucions pel barranc de la submissió.

Sense lideratge, sense projecte, sense més motivació que mantindre’s en la poltrona el màxim de temps possible vos heu degradat a la condició de mascota submisa que mou la cua mentres rep puntellons del seu amo i com heu demostrat, seríeu capaços de deixar-nos morir de fam per tal de no deixar amb el cul a l’aire als vostres superiors de Madrid.

Esta és la gota que omplirà el got, l’acte que farà caure les benes dels ulls i vos mostre tal com sou davant del poble valencià i quan d’ací a uns anys vos pregunteu com vau perdre el favor dels vostres votants trobàreu ací la vostra resposta. No sou part de la solució, sou el problema.

Publicat per Levante-emv el 11/09/13