Els valencians tenim dos maneres fonamentals de
respondre a la pregunta ¿Com estàs? Si tot va bé responem “de categoria” i si
no “fotut i arrimat al marge”. Som gent d’extrems en més d’un aspecte, com el
nostre clima passem de l’hivern a l’estiu sense preàmbuls i en açò no fem
excepcions ni tan sols quan tractem d’economia.
No fa ni quatre dies mal comptats, el President de la
Generalitat (este o l’anterior, que tant dóna) ens llançava discursos sobre el
miracle econòmic que protagonitzaríem, seríem els primers a eixir de la crisi i
a crear ocupació, seríem una volta més la locomotora de la recuperació. Si algú
li haguera preguntat a Fabra com estava en eixos moments de plena eufòria segur
que hauria contestat “de categoria”
Desgraciadament la realitat no es nodrix de paraules
sinó de fets i mentres es pronunciaven discursos grandiloqüents les parets i
els sostres del nostre autogovern començaven a mostrar enormes clavills pels
que aguaitaven voluminosos deutes fruit d’una gestió nefasta basada en
l’aparença, la propaganda i el clientelisme polític.
No hi ha cortina de fum capaç de tapar les vergonyes
de tanta incompetència i ara, després de quatre presidents del mateix partit,
sense herència a la què poder tirar-li les culpes, ha sigut expedit el
certificat d’insolvència del Govern Valencià. No podem pagar lo que es deu i
necessitem acudir als mecanismes establits per Espanya per a dotar de
liquiditat a les autonomies. M’importa ben poc el nom que se li done a açò, ja
hi ha massa gent debatent si són “galgos o podencos”, lo que em preocupa és que
ni afonant-se el món ací passa res, ningú se sent responsable, a ningú li fa
vergonya el seu paper en este enterrament, tot és culpa de la fatalitat o de
ZP.
Al dia de hui no hem arribat per casualitat. Estic
fart d’escoltar com membres del govern valencià i del partit que el sustenta es
queixen de la falta de finançament, de la discriminació en els diners que
percebem, de que si falta per computar un milió de valencians i a continuació no
fer res, absolutament res per a solucionar-ho. Quan ha governat PSOE a Madrid,
ho han bramat en les Corts Valencianes que és com torejar des de la barrera i
quan ha governat el PP han guardat el silenci més servil i com a conseqüència
de la suma de les dos actituds, continuem a la cua en finançament.
No hi ha hagut valentia per a defendre la nostra
autonomia econòmica, més aïna un total i absoluta covardia transformada en
incompetència inconscient quan, no tenint ingressos suficients s’han gastat
massa i mal. Perquè no és que El Govern Valencià haja gastat per damunt de les
seues possibilitats, és que ho ha fet a costa de les partides de primera
necessitat i deixant oberta de bat a bat la caixa de cabals a l’abast de quanta
trama corrupta s’ha acostat a les nostres fronteres.
Amb un finançament insuficient pel que mai s’ha
lluitat, una gestió econòmica sense criteri i havent alimentat a tots els
xoriços de la contornejada, lo estrany haguera sigut que de veritat ens
haguérem convertit en la locomotora de la prosperitat que ens prometien. Estem
fotuts i arrimats al marge i d’esta situació no eixirem si abans els que ens
han ficat en ella no admeten la seua responsabilitat.
Publicat per Levante-emv el 04/08/12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada