23/7/12

FOTUTS I ARRIMATS AL MARGE


Els valencians tenim dos maneres fonamentals de respondre a la pregunta ¿Com estàs? Si tot va bé responem “de categoria” i si no “fotut i arrimat al marge”. Som gent d’extrems en més d’un aspecte, com el nostre clima passem de l’hivern a l’estiu sense preàmbuls i en açò no fem excepcions ni tan sols quan tractem d’economia.

No fa ni quatre dies mal comptats, el President de la Generalitat (este o l’anterior, que tant dóna) ens llançava discursos sobre el miracle econòmic que protagonitzaríem, seríem els primers a eixir de la crisi i a crear ocupació, seríem una volta més la locomotora de la recuperació. Si algú li haguera preguntat a Fabra com estava en eixos moments de plena eufòria segur que hauria contestat “de categoria”

Desgraciadament la realitat no es nodrix de paraules sinó de fets i mentres es pronunciaven discursos grandiloqüents les parets i els sostres del nostre autogovern començaven a mostrar enormes clavills pels que aguaitaven voluminosos deutes fruit d’una gestió nefasta basada en l’aparença, la propaganda i el clientelisme polític.


No hi ha cortina de fum capaç de tapar les vergonyes de tanta incompetència i ara, després de quatre presidents del mateix partit, sense herència a la què poder tirar-li les culpes, ha sigut expedit el certificat d’insolvència del Govern Valencià. No podem pagar lo que es deu i necessitem acudir als mecanismes establits per Espanya per a dotar de liquiditat a les autonomies. M’importa ben poc el nom que se li done a açò, ja hi ha massa gent debatent si són “galgos o podencos”, lo que em preocupa és que ni afonant-se el món ací passa res, ningú se sent responsable, a ningú li fa vergonya el seu paper en este enterrament, tot és culpa de la fatalitat o de ZP.

Al dia de hui no hem arribat per casualitat. Estic fart d’escoltar com membres del govern valencià i del partit que el sustenta es queixen de la falta de finançament, de la discriminació en els diners que percebem, de que si falta per computar un milió de valencians i a continuació no fer res, absolutament res per a solucionar-ho. Quan ha governat PSOE a Madrid, ho han bramat en les Corts Valencianes que és com torejar des de la barrera i quan ha governat el PP han guardat el silenci més servil i com a conseqüència de la suma de les dos actituds, continuem a la cua en finançament.

No hi ha hagut valentia per a defendre la nostra autonomia econòmica, més aïna un total i absoluta covardia transformada en incompetència inconscient quan, no tenint ingressos suficients s’han gastat massa i mal. Perquè no és que El Govern Valencià haja gastat per damunt de les seues possibilitats, és que ho ha fet a costa de les partides de primera necessitat i deixant oberta de bat a bat la caixa de cabals a l’abast de quanta trama corrupta s’ha acostat a les nostres fronteres.

Amb un finançament insuficient pel que mai s’ha lluitat, una gestió econòmica sense criteri i havent alimentat a tots els xoriços de la contornejada, lo estrany haguera sigut que de veritat ens haguérem convertit en la locomotora de la prosperitat que ens prometien. Estem fotuts i arrimats al marge i d’esta situació no eixirem si abans els que ens han ficat en ella no admeten la seua responsabilitat.

Arribats a este punt en què s’ha evidenciat que els que ens han governat ininterrompudament des del 95 lliures de lligams s’han equivocat i el seu model ens ha portat a la ruïna, només cap la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions anticipades i ja posats, no estaria de més que algú demanara perdó.

Publicat per Levante-emv el 04/08/12