En 1969 Laurence J. Peter va formular en el
seu llibre “The Peter Principle” la següent afirmació: “En una jerarquia, tot
empleat tendix a ascendir fins al seu nivell d’incompetència: la nata puja fins
a tallar-se”
El que ve a significar el anomenat principi
de Peter, amic Càndid, és que tota persona que exercisca correctament el seu
treball, serà ascendida en l’escalafó fins a arribar al seu nivell
d’incompetència i una volta aconseguit es quedarà allí instal·lada, perquè
poques voltes trobem que, assumit este nivell d’incompetència, es retrocedisca
un escaló per a recuperar el lloc en què s’és verdaderament útil. La
conseqüència perversa de l’acceptació de la certesa d’este principi és que tot
quant ens rodeja està dirigit per incompetents.
Pensaràs Càndid que hem trobat l’explicació a
totes les desgràcies que se’ns han vingut damunt en els últims anys. Estem
governats per persones que han sobrepassat el seu nivell de competència. No et
falta raó, però ni tan sols l’aplicació del Principi de Peter pot explicar
perquè la “qualitat” dels nostres polítics ha descendit tant en els últims 30
anys com per a justificar el dèficit polític del que gaudim.
Per poc que observem la recent història de la
nostra jove democràcia podrem vore que este principi ha patit una mutació
durant els últims anys dins dels partits polítics i ja no cal haver demostrat
haver exercit eficientment un treball per a ser ascendit dins d’una
organització, sinó que l’haver demostrat incompetència es convertix en merit per
a l’ascens, per la qual cosa els dirigents ja no es limiten a acomodar-se en el
seu nivell d’incompetència, sinó que el sobrepassen repetidament.
Et preguntaràs amic Càndid com és possible
que succeïsca açò i per quines circumstàncies els mecanismes de jerarquització
poden haver-se alterat de tal manera, i la resposta ve novament de la mà de
Laurence J. Peter.
Voràs, en una organització política, els qui
decidixen sobre qui ascendix no és una cap de departament o un consell
d’administració, sinó una cosa molt més difusa que pren forma concreta en els
congressos o assemblees però que es basa en la representativitat que certs
individus del grup exercixen per delegació de la militància o per l’ocupació de
càrrecs orgànics i/o electes i és en este estadi de l’escalafó on el Principi
de Peter s’ha fet fort, és ací on trobarem als qui han arribat al seu nivell
d’incompetència.
Militants implicats que han acabat presidint
agrupacions a pesar de no comptar amb capacitat per a fer-ho, regidors
voluntariosos que han arribat a alcaldes sense conéixer els mecanismes que
permeten elaborar un pressupost, bons alcaldes convertits en diputats florer i
una infinitat de casos semblants en els escalons intermedis de la participació
interna dels partits que han convertit l’elecció dels líders en un exercici
d’equilibri protagonitzat per gent que sap no meréixer el càrrec que ocupa i
que necessita que el seu immediat superior siga tan poc mereixedor d’això com
ell mateix per a salvaguardar el seu forma de vida.
Pega-li una ullada amic Càndid als molts
polítics de mitja capa que coneixem i voràs com de certes són estes paraules i
com d’explicable és que en la prosperitat estos equilibris siguen menys
visibles que en l’adversitat on es tornen en verdaderes lluites intestines per
les escasses cadires disponibles en el panteó dels déus.
Et preguntaràs si és possible trencar esta
fatal conseqüència, si podrem vore novament estadistes ocupar el lloc d’estos
ineptes, si arribarà un dia en què se separarà el gra de la palla i la resposta
és que sí, arribarà eixe dia, encara que no serà fàcil ni ràpid. Haurem de
passar inclús per un període en què es confonga lideratge amb populisme i en el
que la desil·lusió ho invadisca tot, però en un moment donat, els militants de
cada partit, junts o per separat, recordaran quin és el seu verdader poder i
per a què en algun moment van decidir implicar-se políticament i faran neteja
general, agranaran a aprofitats, corruptes i borinots; tornant la dignitat a la
seua formació i els que no ho entenguen, els que continuen adorant líders
ineptes, simplement desapareixeran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada