22/5/12

SENYOR ECCLESTONE, NO PODEM PAGAR-LI


(Lo que m’agradaria que Fabra i Barberá li digueren al patró de la F1)

Haurem de parlar Bernie, sobre la celebració de la F1 en el nostre Cap i Casal. Vaja per davant que estem molt orgullosos de que el Gran Premi d’Europa se celebre en els carrers de la capital dels valencians i que sabem que hi ha firmat un contracte que ens compromet amb la seua organització, encara que tindrà vosté coneixement que la persona que el va firmar, no es trobava en eixos dies en el millor dels seus moments, a punt d’assentar-se en la banqueta dels acusats i amb la difícil situació d’haver de decidir sobre la seua dimissió com a president de la Generalitat.


Circumstàncies al marge, la veritat és que no podem pagar els gastos que comporten tan magne esdeveniment i no és perquè no tinguem diners, que encara que no ens en sobren, d’un poc si que disposem, però vorà, hi ha necessitats més importants que cobrir ara mateix.

S’haurà assabentat vosté de la crisi que ens assota sense pietat des de fa uns anys i encara que a vosté no parega afectar-li especialment, els valencians la sentim amb especial virulència. Uns 600.000 dels nostres no troba treball i per si no fóra poc, la Generalitat deu grans quantitats de diners als seus proveïdors. Recentment hem reconegut un dèficit del 4,5% del nostre PIB.

Comprendrà que en les actuals circumstàncies hàgem d’establir prioritats en el pagament de les factures i abans que pagar-li a vosté, hàgem d’afrontar lo que es deu per exemple als farmacèutics per a evitar el desabastiment dels medicaments. Segur que vosté ho entén. Aixina que li reiterem; no podrem pagar-li.

Comprendrem que davant d’esta situació decidira vosté trencar el contracte i emportar-se el Gran Premi a una altra ciutat. Ho comprendríem però ho sentiríem profundament, ja hem dit que ens sentim molt orgullosos de la seua presència en les nostres terres. Potser podria fer vosté una excepció i renunciar al seu cànon i assumir els gastos d’organització i explotació de l’esdeveniment. Al cap i a la fi la crisi no és una cosa privativa dels valencians i segur que no trobarà moltes ciutats disposades a pagar. Ací almenys ja hi ha una espècie de tradició en el circuit que pot vindre-li molt bé.

A canvi, li prometem ser generosos a l’hora de negociar amb vosté els aspectes tècnics que no comporten minva per a les nostres arques i aplicar-li un preu especial per la utilització de la via pública, perquè si a qualsevol bar se li cobra una taxa per les taules que col·loca en la vorera, comprendrà vosté que negociem un preu just per l’ocupació de les grades, els carrers tallats, els boxs i la resta d’elements necessaris per a la disputa del GPF1.

Pensem que amb este acord ambdós eixiríem guanyant.