 |
| FA MOLT, MOLT DE TEMPS |
Dos articles ha publicat Miralles en l’últim mes. Dos escrits per a dir que el partit que presidix contínua ab vida. Dos actes de defunció disfressades de fe de vida redactades en un pulcre castellà com requerix (per al que ho firma) un document de tanta importància.
Unió Valenciana s’ha mort. La va ferir de mort Chiquillo el dia que va prendre les regnes del partit ab l’aparent propòsit de realçar la seua figura de cara a obtindre majors glòries en l’Olimp dels populars. La va ingressar en la UVI en el moment en què contra allò que s'aprovà per l’assemblea, va malvendre lo que quedava a canvi d’una butaca en el Senat i des de llavors, a pesar dels esforços de Ballester i Chanzá per reanimar el cos moribund, UV ha anat morint-se a poc a poc.
De res servix que l’actual president del partit intente convéncer-nos de que lo que tots poden vore ab claredat no és un encefalograma pla sinó un vigorós i compassada senyal de vida. Unió Valenciana s’ha mort.
Sí, segurament continuaran presentant-se a les eleccions, com ho fa el CDS, els Carlins, la Falange o el PCPE, però això no significa que seguisquen vius, significa simplement que s’han convertit en esperits errants que no han acceptat la seua nova situació de no vius.
Els actuals dirigents del partit s’han esforçat durant l’any que conclou a accelerar la seua mort. Continus expedients d’expulsió als pocs regidors que encara els quedaven i ocurrències com la presentació de candidatura a les eleccions catalanes, anunciada a so de bombo i platerets, per a desaparéixer immediatament ab el major dels ridículs, han contribuït a deixar en el fons de l’abisme a un partit ab quasi tres dècades d’història.
És una autèntica llàstima vore com UV ha anat deteriorant-se ab el temps, entre fugues i trànsfugues per a acabar en mans de l’últim que passava per allí. Gent que no ha viscut les glòries ni els fracassos, gent que s’ha trobat ab unes sigles entre les mans, sense que ningú sàpia com han arribat allí, ni ells sàpien que fer ab elles.
Els que no ens vam vendre ni ens vam resignar a vore com es deixava morir el partit, els que créiem en el projecte oberturista i modernitzador que va encapçalar Héctor Villalba, fa temps que vam emprendre el nostre propi camí cap avant.
Unió Valenciana s’ha mort, però nosaltres seguim vius.
7 comentaris:
El Rei (del Regne) ha mort, visca el Rei (d'un Regne nou que es vol nació)
R.I.P.
El futur és d'UxV.
Batiste.
Sense fer altra vegada la broma fàcil UV és un zombie que es mou però ni respira, ni sent, ni parla. Una closca buida del que fou. UV és passat, UxV, és present i futur com dignes representats de que altre valencianisme és possible. Necessitem a UxV, al Bloc, i que ixquen més partits de cor i sentiment valencianista. Cadascú amb el seu color perpo tots pensat en el be d'aquest pais o regne.
D.E.P UV.
Trobe més punts en comú entre PCPE, CDS i UV ab UxV que diferències...
La diferència fonamental està en que tots eixos partits han passat per moments de major o menor glòria i ara es troben en l’ocàs, mentres que UNITS és un xiquet de bolquers ab totes les possibilitats.
Podem fracassar en l’intent, és cert, però nosaltres som futur no passat.
Que UV no ixca en prensa no significa que estiga morta.Hi ha gent treballant en el partit, pot ser la reviscolen o pot ser que no.
En qualsevol cas,UV te mes força encara que tres partis com el vostre.
Cap vot d'UV anira a UxV.
És cert, UV morí quan Chiquillo no feu cas del manament de l'assemblea general. Jo mateix, al sendema d'eixe acte antidemocràtic presentí la meua renuncia al partit. Els qui continuaren, molts ab bona voluntat, no veren el colp mortal que Josep Maria (i el PP) li feren a UV. Eixe crim ens ha deixat orfes a molts de nosatres que encara no hem trobat qui ens represente.
Enric
Publica un comentari a l'entrada