RECUPERAR ESPAI

Mil nou-cents noranta-un va ser un bon any per al valencianisme entés des d’una visió àmplia i generosa. S’iniciava la dècada ab unes eleccions autonòmiques que donaven els millors resultats obtinguts pel conjunt dels dos partits que es consideraven valencianistes, uns resultats que no s’han tornat a produir i que estan lluny de tornar-se a aconseguir tal com es planteja el futur immediat.

Prop de dos-cents huitanta-dos mil vots, més d’un 14%, van sumar Unió Valenciana i Unitat del Poble Valencià en aquelles eleccions que van marcar a un temps la glòria i l’inici del declivi.

Els dos partits protagonistes d’esta gesta han patit no obstant això destins molt dispars.

La refundació d’UPV, va permetre al Bloc incrementar el seu nivell d’acceptació arribant al seu màxim històric en el 2003 ab cent catorze mil vots, mentres que les guerres internes i els desencerts van anar minant la representativitat d’UV que eixe mateix any va obtindre prop de setanta-cinc mil vots. Entre els dos van sumar un 7’8%, la mitat que tres legislatures arrere.

A partir d’ací, la història més recent i per això coneguda per tots. El Bloc es va presentar en coalició ab EU aconseguint entrar a les Corts tal com havia fet vint anys abans UPV, mentres que UV continuà la seua caiguda lliure en un espai en el què abans era hegemònica i que ara ha de compartir, mentres el propi espai decreix contínuament per la radicalitat del discurs.

A poc menys de sis mesos d’una nova confrontació electoral en què el valencianisme en el seu conjunt es juga el futur, ab una oferta atomitzada en la que només el Bloc partix d’una posició avantatjosa, ¿què és lo que impulsa a Units x Valéncia no sols a presentar-se, sinó a més, a fixar-se com a objectiu 15.000 vots?

La resposta és ben senzilla. Recuperar l’espai perdut. Recuperar una part, per xicoteta que siga, d’eixos prop de 150.000 vots que s’hauran perdut per al valencianisme en les últimes dos dècades. Poca broma.

La nostra missió no és la de repartir-nos la misèria, conformar-nos arrancant un tros del pastís de votants que ja estan disposats a votar al Bloc o a UV. Estos partits ja tenen el seu mercat, els primers a l’alça, els segons a la baixa, però el seu al cap i a la fi.

Recuperar per al valencianisme 15.000 voluntats que ara es queden a casa, o que han acabat per confiar en partits d’àmbit estatal no resta, al contrari, suma i sobre esta suma tan xicoteta en nombre i tan gran en esforç per a nosaltres, pot consolidar-se un projecte capaç d’arribar a un públic objectiu diferent del que ara compon eixa tortada valencianista.

Precisament per açò, no entenc als que col·locant-se la bena abans de la ferida, ja atribuïxen la seua possible “derrota” a la nostra presència.