ASÍ EMPEZÓ CATALUÑA

Isabel Bonig té una excusa que li anima el cor, un passe pernocta que la eximix del compliment del seu deure, un rèdit adquirit al “río revuelto” del procés català… “Así comenzó Cataluña”.

Que parlem d'educació, Bonig denuncia adoctrinament i vaticina “Así comenzó Cataluña”. Si parlem de finançament, ella ens oferix una realitat paral·lela en la què els valencians estem com la pera en el tabac i ens advertix que reclamar un tracte just s'assembla massa a allò d'Espanya ens roba i acaba amb un “Así comenzó Cataluña”. Si ens queixem de que les lleis emanades de les nostres institucions d'autogovern són corregides o anul·lades pel Govern d'Espanya per mitjà de recursos al Constitucional, Isabel munta en còlera i amenaça amb deixar de respirar mentres no acabe esta deriva independentista perquè, efectivament, ho han endevinat, “Así comenzó Cataluña”

¿QUE LI CONTAREU ALS VOSTRES NÉTS?

Hi ha una manifestació prevista per al mes que ve, bé, supose que hi haurà més d'una, però a mi m'interessa especialment la convocada en defensa dels interessos dels valencians, eixa que demana un finançament just. No és que siga una reivindicació exagerada ni que es demane cap barbaritat. Simplement es reclama, quasi es prega, que se'ns tracte amb un poc de justícia pel que fa a això dels diners. Res que ens puga fer paréixer uns radicals ni que s'assemble ni remotament a allò de “montar el pollo” que va dir la Vicepresidenta.

U no pot imaginar-se que ningú puga estar en desacord amb l'objectiu de tan mesurada reivindicació i no obstant això, hi ha dos formacions polítiques que han trobat excuses barates i de mal pagador per a no adherir-se a la manifestació i sí, tindran els sants collons de no posar-se del costat del seu poble.

SCARY MOVIE

M'alce de bon de matí i la primera cosa que veig en les xarxes socials és un vídeo de quatre penjats amb la cara coberta amb una màscara de la pel·lícula Scream, sostenint una bandera d'Espanya mentres canten la lletra franquista de l'himne espanyol en el que a primera vista pareixia una paròdia, però no és cosa de broma no. Quan contextualitze les imatges se m'aborrona la pell.

El feixisme (perquè el feixisme és açò) té carril i via ampla des de sempre en la nostra terra i la permissibilitat amb què se li ha tractat ha anat alimentant un monstre que torna a perdre la vergonya i s'envalentix segur de que faça lo que faça no li va a passar res. En el vídeo es pot vore a uns quants d'estos tararots demanant que els graven orgullosos de la seua gesta.

VIOLÈNCIA

La meua iaia Concha no arribava a estar sorda del tot però poc li faltava i encara que havia aconseguit dissimular-ho prou bé, hi havia voltes en què la seua sordera es feia del tot evident.

Recorde amb una certa simpatia una vesprada en què estava la meua iaia assentada veient un d'eixos telefilms de sobretaula de diumenge. Jo entrava i eixia de la saleta sense parar molta atenció a la tele però em va picar la curiositat al vore-la tan atenta a la pantalla, aixina que li preguntí de que anava. Puc escoltar les seues paraules com si m'ho estiguera dient ara mateix “mira si ella és roïna, que el seu marit li té que pegar”.