M'alce de bon de matí i la primera cosa que veig en les xarxes
socials és un vídeo de quatre penjats amb la cara coberta amb una
màscara de la pel·lícula Scream, sostenint una bandera d'Espanya
mentres canten la lletra franquista de l'himne espanyol en el que a
primera vista pareixia una paròdia, però no és cosa de broma no.
Quan contextualitze les imatges se m'aborrona la pell.
El feixisme (perquè el feixisme és açò) té carril i via ampla
des de sempre en la nostra terra i la permissibilitat amb què se li
ha tractat ha anat alimentant un monstre que torna a perdre la
vergonya i s'envalentix segur de que faça lo que faça no li va a
passar res. En el vídeo es pot vore a uns quants d'estos tararots
demanant que els graven orgullosos de la seua gesta.
La bona qüestió és que anit, la Vicepresidenta del Consell va ser
assetjada per una colla de perdonavides amb total impunitat i encara
que no em trobe entre els membres del club de fans de Mónica Oltra
ni el meu vot va anar a parar a la seua candidatura, és la meua
Vicepresidenta i atacar-la a ella fora dels normals caixers
democràtics, és atacar a les meues institucions d'autogovern i
estar callat mentres açò succeïx o negar-se a condemnar-ho és ser
còmplice del feixisme.
Mireu, hi ha qui no dorm pensant en Catalunya. Diàriament parle amb
gent que em conta lo angoixada que es troba amb les notícies que
arriben dels nostres veïns de dalt, gent espantada per lo que
escolta en tertúlies televisives que els fan creure que estem quasi
en el preàmbul d'una altra guerra civil (creieu-me que no exagere) i
a mi lo que em lleva la son és València perquè passe lo que passe
amb Catalunya la nostra situació només canviarà per a pitjor.
Este nou d'octubre ja va començar a albirar-se en quin entorn ens
anem a moure en els pròxims anys i és tremendament convuls.
Personatges d'opereta que pareixien desapareguts en combat han tornat
a exhibir-se somrients entre el caos provocat pels seus i açò anirà
a més perquè compten amb la col·laboració d'una part de la
societat que justifica les seues accions, amb la indiferència d'una
altra bona part que no parlarà mentres no ataquen als seus i amb un
aparell de l'Estado que pareix donar-los corda.
Que ningú s'equivoque pensant que està fora de perill perquè no és
d'esquerres o no és de Compromís o perquè sempre ha lluït la
Senyera tricolor coronada o perquè no ha dit ni mu sobre la
independència de Catalunya, perquè el feixisme no distingix colors
ni matisos i només veu una diferència, ells i els altres. Si no
eres dels seus, prompte o tard a tu també t'arribarà l'hora.
Deixem de preocupar-nos tant per lo que passa en altres terres que
ací tenim merda per a encebar i cal començar a desfer-se d'ella
abans que se'ns menge menge.
Per cert, mentres escric açò escolte per la ràdio que el dissabte
es posarà en marxa l'article 155. Hi haurà reaccions a Catalunya i
ací els qui anit es concentraven davant de la casa de la
Vicepresidenta tornaran a confondre el “culo con las témporas” i
eixiran de cacera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada