3/12/21

ANTIGA

Antiga era un país molt xicotet. Tan xicotet, tan xicotet, que possiblement era el país més xicotet del món.

I no ho era perquè no tinguera extensió, que de fanecades no li’n faltaven, ni perquè entre les seues fronteres visquera poca gent. De fet els seus habitants es comptaven per milions amuntegats en grans ciutats.

No, Antiga era un país molt xicotet perquè en ell només havien dos maneres de pensar i una de no fer-ho.

Els Totbé que estaven sempre a favor, els Totmal que sempre estaven en contra i els Melics que ni estaven a favor ni en contra. Bé, això no era del tot cert.

Als Totbé, hi havia coses que no els agradaven. Per exemple no els agradava el nom del país i volien canviar-lo per Moderna. Tampoc els agradaven les grans corporacions, sobretot les farmacèutiques de les quals deien que s'aprofitaven de les desgràcies alienes i per tant preferien les medicines alternatives, les naturals i les esotèriques.

Als Totmal els agradaven coses com el nom d'Antiga. Els agradava tant que a tota hora l'estaven dient. També estaven a favor de coses com la disciplina, l'ordre (sempre que fora el seu) i els gestos de fermesa.

I si bé els Melic en general no estaven a favor ni en contra de res, això era aixina sempre que l'assumpte en qüestió no els impedira fer lo que els donara la real gana.

Totbé i Totmal tenien els seus propis partits i s'alternaven en el govern del país, però els qui realment decidien qui manava eren els Melic, que votaven en funció de com els anava el ball en el moment en el que es celebraven les eleccions. Si es sentien feliços, votaven a Totbé, si es consideraven amenaçats, evidentment votaven a Totmal. I aixina transcorria la vida en Antiga fins que un fatídic dia va arribar el Pandemònium.

Quan es van detectar els primers casos, el Govern en mans dels Totbé, als qui no els agradaven les grans corporacions farmacèutiques, va convocar el Consell Superior d'Homeòpates que immediatament va assenyalar la necessitat d'aconseguir lo més ràpid possible la immunitat de grup, per la qual cosa es va decidir aconsellar a la població que abraçaren efusivament als infectats. La lògica era aclaparadora. Mitjançant les abraçades, els sans transmetrien la seua aura sana als malalts i el virus, repartit entre la població, acabaria per afeblir-se.

Sorprenentment no va funcionar i mentre es comptabilitzaven les primeres baixes, el Consell Superior d'Homeòpates va concloure que les transfusions d'aura no eren suficients i havien de ser complementades amb un tractament a base d'imposició de mans, el consum de flors de Bach i sessions de Reiki, tot això amb caràcter obligatori.

No va passar massa temps quan els Melics van començar a sentir-se incomodats per les imposicions que alteraven el normal transcórrer de les seues vides, perquè els Melics, en general no estaven a favor ni en contra de res, sempre que no els impedira fer lo que els donara la real gana i al crit de ¡LLIBERTAT! van eixir als carrers per a manifestar el seu disgust. Van eixir i van eixir fins que el Govern dels Totbé es va atabalar i va dimitir en bloc.

I com no podia ser d'una altra manera, celebrades noves eleccions, els Totmal van ascendir al poder, van despatxar al Consell Superior d'Homeòpates i van decretar que el Pandemònium ja no es diria més aixina, ara es diria “el virus xinés”.

Per a erradicar el virus xinés, el nou govern va decretar el confinament domiciliari de tots els asiàtics residents al país, però com semblava no donar resultat, va prohibir el consum de sushi primer i de tot producte que vinguera de l'estranger després. Els resultats tampoc van ser els esperats.

Els problemes no paraven de multiplicar-se i les baixes van començar a ser un d'ells. El Sistema Nacional de Tanatoris no era capaç d'absorbir l'afluència de cadàvers, aixina que el Govern Totmal va implementar un pla de xoc consistent en la construcció de diversos macrotanatoris que com era costum van encarregar a empreses afectes, baix de vella premissa de t'ho encarregue per 20, ho construeixes per 10 i ens repartim la diferència.

Aixina estaven les coses, quan els Melics es van sentir novament incomodats i al crit de ¡LLIBERTAT! van tornar a eixir al carrer. Però esta volta al carrer es van topar amb les forces de l'ordre que a garrotades els van retornar a les seues cases, perquè els Melics havien oblidat que els Totmal estaven a favor de coses com la disciplina, l'ordre (sempre que fora el seu) i els gestos de fermesa.

D’aquella manera, els habitants d'aquell país que era un país molt xicotet perquè en ell només n´hi havien dos maneres de pensar i una de no fer-ho, se sorprenien quan en la televisió, les notícies internacionals informaven de com en altres països s'havia doblegat la malaltia. Els Totbé no entenien com podien haver-se llançat en braços de les pèrfides corporacions farmacèutiques. Els Totmal es preguntaven com era possible que en eixos territoris es permetera als asiàtics propagar el virus xinés i aixina i tot hagueren aconseguit parar la malaltia. Els Melics per la seua part, no entenien com en eixos altres països, els ciutadans consentiren que retallaren el seu dret a fer lo que els donara la real gana sense revoltar-se.

Antiga va continuar sent un país molt xicotet. Tan xicotet, tan xicotet, que possiblement era el país més xicotet del món.


1 comentari:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Perfecte resum de la situació actual del món.
Jo, per la meua anàlisi psicoanalítica sóc un d'eixos melics, si posaren obligatòria la vacuna tindria d'enfermers a la policía i potser entrara en presó o pagara una multa.
Només es viu una vegada i hem o jo vullc ser jo, sinse nanoxips.
Ara, una cosa m'ha ensenyat Déu, que no haig d'avançar esdeveniments.
Tots vivim en dimensions diferents tot i que interactuem entre nosaltres constantment.
La veritat no és el més important del discurs, sinó la seua intenció i no voldria ser una peça de l'engranatge d'una intel·ligència col·lectiva.
Vull ser jo.
Un conte-article que m'ha fet molt que pensar, jo no vote mai, o des de fa algun temps, però m'hi he vist reflectit.

Vicent Adsuara i Rollan