ESPANYA FA OLOR A ITÀLIA

Comence a escriure este article mentres escolte per la ràdio la roda de premsa del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza.

Tot el matí anunciant els opinadors que hui queia el fiscal en cap anticorrupció vullgues que no, crea una certa expectació i ací em tenies a mi, parant l'orella a vore com acabava la cosa i no se si plorar o riure, perquè al remat pareix que Moix dimitix per fer-nos un favor. No crec que ni en el seu soterrar parlen tan bé d'ell com ho ha fet Maza este matí.

Hi ha alguna cosa en lo que està passant que recorda massa a la Itàlia de finals dels noranta del segle passat, a la Itàlia de la Tangentopoli, a la generalització de la corrupció que va desembocar en el procés judicial conegut com Mani pulite.

Espanya fa olor d'eixa Itàlia però la pudor ací és més forta. Ací la justícia, l'última esperança de regeneració, la frontera que haguera de ser indestructible, mostra tantes ombres de dubte com els imputats que desfilen somrients cap al jutjat.

A poc a poc ens hem anat acostumant a posar en dubte la tasca de la fiscalia anticorrupció creant-se una espècie permeabilitat a l'escàndol que permet una certa impunitat, de la mateixa manera que el continu goteig de “casos aïllats” desdibuixen la realitat d'un podriment global del partit en el govern… i ací no passa res.

Moix dimitix ungit de santedat pel fiscal general de l'Estat, perdó, no dimitix sinó que renuncia que no és lo mateix i deixa en la seua breu però intensa execució tot un seguit d'actuacions dubtoses que podrien haver quedat en res de no ser perquè s'ha descobert que és amo del 25 per cent d'una empresa 'offshore' en Panamà.

Moix mai hauria d'haver arribat a fiscal en cap anticorrupció, ni haver renunciat. En un estat de dret normal haguera sigut destituït, però a Espanya les línies que separen els poders legislatiu, executiu i judicial són massa fines, a voltes inexistents i aixina ens va.

El pebre no té bona pinta i si és lo que pareix, el partit que ens governa està florit de cap a peus, ha guanyat les eleccions posat d'anabolitzants fins a les celles i ara pretén eixir indemne de tot este merder trastejant amb justícia ja sense la més mínima vergonya perquè, senyores i senyors, a pesar de tot continuen guanyant eleccions.

Fa temps que vinc pegant-li voltes a una idea un tant desgavellada. La necessitat que la investigació dels casos de corrupció siga supervisada per la justícia europea i sé que hi haurà milers d'impediments per a què açò siga aixina, però hem arribat a un punt en què massa coses queden impunes i ací fa massa pudor.