Fa
un grapat d'anys, quan estàvem iniciant el procés de transició a
la segona generació en l'empresa (que va acabar en pa i ceba) vam
fer un muntó de cursets i seminaris sobre tots els aspectes que
competixen a la direcció. Recorde en especial que un dia ens van
passar un vídeo titulat ¿Qui va assassinar la venda? en el que es
dramatitzava tot el procés des del moment en què el client fa la
comanda fins a l'atenció postvenda amb totes les errors que es
podien produir.
El
cas és que al visionar aquella cinta des d'un punt de vista
totalment asèptic, un percebia que en cada moment del procés es
cometien xicotets errors que sumats, donaven com resultat una
operació fallida. La conclusió era que en realitat tots havien
contribuït a assassinar la venda, des del client que no concretava
prou les seues necessitats i el comercial més preocupat pel que ell
volia vendre que pel que el client demanava, fins als distints
departaments de l'empresa que abstrets en les seues bambolles
s'ignoraven els uns als altres fins a culminar el desastre. No
obstant això, cada un dels que allí estàvem, vam posar el nostre
propi filtre a la història i aixina, els de vendes només veien els
errors de producció i administració, els de producció veien els de
vendes i administració, els d'administració veien els de vendes i
producció… Tots eren capaços de distingir clarament els errors
dels altres i obviar els propis.
Amb
la democràcia passa exactament lo mateix. Estem assistint des de fa
massa temps a un constant declivi del sistema democràtic a nivell
mundial. No, no estic sent exagerat, romanen les formes i continuem
triant als nostres governants, però hi ha alguna cosa que grinyola
quan periòdicament ixen victoriosos personatges com Gil i Gil, Ruiz
Mateos, Berlusconi o Trump. No ha d'anar molt bé la cosa quan les
ideologies totalitàries s'estenen desbocades per tot l'orbe i el
feixisme més ranci ha tocat a les portes de l'Elisi fent alçar un
pam el cul a tota Europa.
La
democràcia està col·lapsant davant dels nostres ulls mentres
esperem que ens somriga la deessa fortuna i el sistema s'autoregenere
com per art de màgia. L'última volta, el factor corrector anava
carregat de bombes.
Observador
que és u, no puc evitar recordar les reaccions davant d'aquell vídeo
¿Qui va assassinar la venda? i comparar-les amb les anàlisis que es
produïxen contínuament sobre la crisi de la democràcia en mítings,
tertúlies de ràdio i televisió, articles d'opinió i conversacions
de barra de bar… la culpa sempre és dels altres.
La
realitat és ben distinta, tots contribuïm en major o menor mesura a
este estat de retrocés. Els polítics que han perdut de vista allò
que els va impulsar a intervindre en la res pública, els partits
disposats a engolir tota la merda que siga necessària per tal
d'arribar al poder i romandre en ell, els mitjans de comunicació que
han substituït informació per opinió, els electors que voten sense
esperit crític i l'un darrere de l'altre, tots i cada un tenim la
nostra part de culpa.
La
democràcia perix en cada cas de corrupció, en cada vot que
l'eximix, en cada notícia que la tapa, en cada impediment a la seua
investigació, en cada desacord per a fulminar-la, en cada vara de
mesurar distinta per a propis i aliens i en cada “jarrón chino”
que assentat en un consell d'administració pretén continuar manant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada