LA FORÇA DE L'APARENÇA

Fa un grapat d'anys, sent encara un xiquet, vaig acompanyar mon pare a Madrid en un viatge de negocis.

En aquell temps la nostra marca no era massa coneguda més enllà de la nostra àrea d'influència directa i en la nostra facturació tenia un gran pes la fabricació per a tercers. Empreses amb marca i potencia en la distribució però sense mitjans de producció propis.

Recorde perfectament com entrarem a l'imponent edifici amb aspecte de ministeri que era la seu central d'una importantíssima franquícia de supermercats, el nom de la qual va caure en el pou de l'oblit (res és per sempre per molt gran que se siga). Recorde la sensació de ser insignificant accentuada pel premeditadament exagerat temps d'espera en l'antesala del despatx de negociacions i l'actitud obertament condescendent amb el que vam ser rebuts per aquell perdonavides.

En aquella reunió vaig poder vore per primera volta (o almenys aixina ho recorde) a mon pare desplegar totes els seus arts de bon comercial i defendre amb arguments i passió els nostres productes fins quasi convéncer aquell negociador i quan tot pareixia indicar que eixiríem d'allí amb el contracte, vaig aprendre una de les millors lliçons que una decepció pot oferir-te.

En un moment donat, aquell senyor que ens havia rebut tan fredament i al que mon pare havia anat atraient amb esforç, va obrir la porta d'un armari situat a les seues esquenes en el què hi havia multitud de mostres de productes i marques del nostre sector i va traure una botella de quetxup amb forma de barril que era possiblement la més coneguda a Madrid i li va dir a mon pare: “Mira Paco, todo lo que me dices está muy bien, pero tú no puedes competir con un producto americano como este” i va assenyalar la marca serigrafiada en la botella  UNCLE WILLIAM “Este sí que es un buen Ketchup y el vuestro ni se le acerca”.

Com he dit abans, en aquells anys fabricàvem prou per a altres, entre ells per a Uncle William, i el propietari de la marca no era americà, sinó madrileny. El contingut d'aquella botella, com vos podeu imaginar, era exactament el mateix que l'envasat amb la nostra marca i no obstant això aquell home afirmava haver provat les dos marques i que la nostra no sols no s'assemblava a l'altra sinó que a més era infinitament de pitjor qualitat.

Aquell dia vaig aprendre la força que l'aparença exercix sobre les persones, inclús les més preparades.

La política no es diferencia massa del comerç. En ella hi ha també productes, arguments de venda, un mercat a què cal accedir, compradors/votants...

També en ella hi ha productes intrínsicament iguals a altres que no obstant això colliran èxits sense a penes esforç pel simple fet d'haver-hi emprat denominacions que suggerixen al “producte” característiques que no existixen més que en la ment de qui el compra.

Per cert, NOU és un dels conceptes claus per a la venda de productes de consum i possiblement el més freqüent en les campanyes promocionals. La novetat sempre ven si s'exhibix amb els mitjans adequats.

I no cal que diga res més.