Mentres Alberto Fabra estrenyia amb les seues
mans nues el coll de la televisió dels valencians, va eixir de la gola d’esta,
acompanyant el seu últim sospir, un crit: Els treballadors no som els culpables.
És cert. Una part dels treballadors de RTVV
no han tingut la culpa del balafiament, ni de la manipulació, ni de la
desafecció de la societat, ni tan sols aquells a què se’ls ha tirat en cara que
el seu silenci durant tants anys.
No obstant això, este eslògan no pot aplicar-se a aquells que foren
contractats precisament per la seua afinitat al règim, la missió dels quals era
apartar els desafectes, ni a aquells als qui mai se’ls va imposar una consigna
perquè la portaven posada de casa. Sí que hi ha culpabilitat en una gran part
de la plantilla engreixada a base de premiar fidelitats, una culpabilitat que
no desapareix per moltes llàgrimes que s’aboquen.
Assistírem a l’enterrament en forma de
manifestació demanant la resurrecció de la nostra radiotelevisió pública i
mentrestant, els responsables del sepeli contaven a qui voldria escoltar-los
que la culpa tampoc era seua, que l’ens s’havia convertit en inviable i que els
sindicats i l’oposició no havien deixat més opció que el tancament.
El Govern de la Generalitat, el que gaudix de
majoria absoluta des del 99 i ha convertit en excrement quant ha tocat, no es
considera culpable. Com si el PPCV no tinguera res a vore amb els increments de
plantilla, les dubtoses contractacions amb productores voltor, el balafiament o
la manipulació informativa.
Tampoc pareixien tindre sentiment de culpa
els partits de l’oposició mentres s’agafaven a la pancarta i desfilaven per
carrers i platós alimentant-se del cadàver encara calent. I culpa tenen els que
des de fa ja massa, van donar per perduda una televisió pública valenciana i
posats a reivindicar demanaven la recepció de TV3 com qui demana el mannà.
Entre tots la matàrem i ella sola es va
morir, abandonada també pels qui deixàrem a poc a poc de vore-la farts i també
culpables.
Ningú se sent responsable i sense sentiment
de culpabilitat, ens hem acostumat a no esperar dels altres que en tinguen i a
no sentir-nos defraudats per la seua absència. En cas contrari esta societat fa
ja temps que estaria exigint que els que han malgastat els nostres diners en
autentiques barbaritats per a satisfer el seu ego pagaren lo que es deu, que
els qui van consentir que tot estafador de mitja capa arribat a les nostres
terres isquera amb les seues butxaques plenes de diners oficials quedara
proscrit per sempre, que ni un sol sospitós d’haver posat la mà en la caixa
s’assentara ni un minut més en un escó i no obstant això res d’açò passa amb la
intensitat que deguera.
Ens donaran a triar en 2015 qui volem que ens
governe i a pesar de tot, el partit més votat serà el que ens ha portat a la
ruïna, perquè ningú té mai la culpa de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada