UNA MAJORIA PER A MAS

Fa ara vora dos anys, vaig escriure en este mateix blog que era el moment de CiU i demanava als valencians residents a Catalunya el seu vot per a esta formació i hui ho torne a fer en part per les mateixes raons que argumentava en aquell escrit, però sobretot perquè em crec a Mas, crec en les seues raons i crec en la necessitat d’un suport majoritari que li done la força suficient per a acabar lo que ha començat.

Lo que diferència substancialment este escrit al del 23 de novembre de 2010 és la situació. CiU no és ara un partit que ha passat dos legislatures guanyant unes eleccions per a quedar-se en l’oposició, ni la promesa de retorn a la senda de creixement després de dos governs capitanejats pel PSC. Ara Mas és el President de la Generalitat Catalana en època de tribulació i ha hagut de gestionar la crisi seguint les mateixes coordenades que s’han sancionat des de l’Europa de Merkel i per tant té el mateix desgast que els governants que han hagut d’administrar la misèria en tot el continent. Haguera sigut fàcil per la meua part callar, però no estic fet per als camins fàcils i com he dit, crec en Mas.

Crec en Mas, perquè he vist en ell a un home de partit, però també d’estat, a un governant que ha intentat jugar segons les regles i una volta convençut de que el camí a que portaven estes perjudicava seriosament el futur del seu poble, va prendre la decisió d’emprendre nous rumbs.

Crec en Mas, perquè ell creu en si mateix, perquè està convençut de que lo que està fent és lo correcte, però sobretot perquè escoltant la veu del seu propi poble no ha eludit la seua responsabilitat i s’ha compromés.

Crec, al contrari dels qui intenten presentar-ho com un intent estratègic per a sortejar el desgast, que ens trobem davant d’una aposta decidida de Mas i tot el seu partit de més perills que possibles beneficis, un punt d’inflexió a què s’ha arribat després d’intentar la via de la convivència i trobar totes les portes tancades.

El resultat d’estes eleccions, una volta constatat el suport majoritari que el sobiranisme collirà, determinarà la manera en què es faran les coses i això importa i molt a la resta de pobles que conformem l’Estat.

Una majoria folgada de CiU és garantia d’una transició ferma però amable, un procés que, vençuts els prejuís inicials culmine de forma semblant al procés escocés. Si esta majoria no es produïx, entrarien en concurs formacions que forçarien un enfrontament menys diplomàtic i que al meu entendre, provocaria un tsunami recentralitzador que acabaria per afectar-nos tots.

CiU és el partit millor preparat per a abordar esta nova etapa, no debades ha sigut l’artífex de tots i cada un dels avanços que en autogovern ha tingut Catalunya i sens dubte serà el protagonista també d’este, per això, des d’esta nació veïna que és Valéncia, li desitge a Mas bon vent, barca nova i una majoria suficient.