No cal que parlen les enquestes, hi ha coses
que es perceben en l’ambient tan clarament com el vent que presagia la pròxima
tempestat, i que la fi del cicle per als populars valencians està prop és una
d’elles.
La manifesta incapacitat del president Fabra
per a influir en els PGE i el greuge que ha suposat la manera en que el govern
central ha incrementat les inversions en el nostre territori en uns mísers
100.000 euros com qui llança almoina a un leprós, ha causat més efecte que els
casos Gürtel i Emarsa junts.
La nostra autonomia patix una parada multiorgànica que no pot atribuir-se més a
l’herència rebuda i això es percep en el dia a dia, en les conversacions de
bar, en la cua del forn, el PPCV ha perdut tot el seu crèdit i es comença a
observar lupa en mà cada gest d’un president posat a dit que maneja una agenda
que més que de treball pareix la d’una Mis.
Es percep un cert desassossec entre la gent
de a peu. No agrada que cada volta que es parle de corrupció aparega Valéncia
pel mig, no agrada que la marca Valéncia haja perdut tot el seu prestigi, no
agrada passar de traure pit a baixar el cap. No agrada en lo que han convertit
als valencians a ulls del món, perque han dedicat tant esforç a confondre
Valéncia i PP que ara tots els defectes del PP s’atribuïxen als valencians i
això pesa més que els trages de Camps i la mala gestió dels populars
valencians.
El poder valencià ha acabat en la
invisibilitat. Pareixem empestats per a Rajoy que ha passat de recolzar
incondicionalment a Camps i de botar junt a Rita en el balcó de l’Ajuntament a
la total indiferència cap a les nostres terres. Indiferència pressupostària i
indiferència presencial.
No hi ha aigua per a tots, ni millora en el
finançament (ha desaparegut el 1.000.000 de valencians en les reivindicacions
del PPCV), el Corredor Mediterrani cada volta té menys possibilitats d’eixir
avant i Fabra, simplement se sent “agreujat” líder sense esperit per a un
partit sense ànima que no és capaç de pujar el to de veu ni per a demanar
l’hora, mentres l’economia valenciana s’afona després d’anys de desgovern.
Acaba el temps del PPCV en una llarga agonia.
Queda massa per a les pròximes eleccions i no pareix que la responsabilitat els
porte a detindre l’hemorràgia avançant-les. Somien que el PSPV i la seua
debacle els salve de la crema, somien ser gallecs.
Mentres les valencianes i els valencians, han
arribat a la conclusió de que el PPCV no els és útil per a construir el futur i
no hi ha res més roín que et consideren prescindible.
Publicat per Levante-emv el 7/11/12
Publicat per Levante-emv el 7/11/12
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada