DESPERTA

Reflexions per a un amic (imaginari) del PP

Convindràs amb mi amic José, que el major dels pecats de ZP (al marge de diferències ideològiques) va ser la seua actitud davant de la crisi. La negà primer, temorós de que li restara vots i li impedira aconseguir el seu segon mandat. Més tard no va saber comprendre la seua verdadera gravetat i pensà que simplement deixant que passara el temps acabaria per solucionar-se asoles i finalment quan ja no va poder obviar la realitat, va prendre decisions erràtiques, a deshora i obligat pel duo dinàmic europeu Merkel i Sarcozy.

Estaràs d’acord també en que el seu propi electorat es va sentir defraudat i l’abandonà en massa a ell i al PSOE, fugint cap a l’abstenció o buscant partits alternatius dins de l’esquerra on poder sentir-se més còmodes, menys traïts.

Mentres tot açò passava en la política nacional, tu ho percebies amb total claredat, et donaves compte de lo mal que ho estava fent ZP i aplaudies inconscientment la sàvia decisió dels votants socialistes que es presumia anaven a pegar a fugir i no obstant això, abstret com estaves davant d’este panorama, anares alegrement a votar al teu partit el passat 22 de maig, contribuint amb este acte a revalidar la majoria absoluta de Camps i al fer-ho premiaves amb el teu suport les mateixes actituds que retreies a Zapatero.

Reflexiona un moment amic José sobre lo que ha succeït durant la passada legislatura en la nostra terra. Mentres el Govern Valencià clamava al cel per les conseqüències de la crisi apuntant amb el seu dit acusador a la mala gestió dels socialistes, ací tampoc es va voler reconéixer que hi havia crisi, i si Zapatero tirava balons fora cap a Europa, ací els tiraven cap a Zapatero.

Camps va continuar governant com si fórem nous rics i mentres comprometia milions d’euros per a la F1 i totes les festes que poguérem imaginar, ens prometia que eixiríem els primers de la crisi, que seríem una volta més líders, que seríem el motor quasi de la pròpia Europa. Els nostres diners eixien a borbollons de les arques de la Generalitat perquè ací anàvem a més i si alguna cosa no anava bé, la culpa la tenia Zapatero.

Hui, amic José, sabem que tot açò no era més que fatxada, una immensa acumulació d’efectes especials que ens ha portat a la ruïna, que ens ha deixat sense entitats financeres i amb l’estat de benestar pendent d’un fil. El mateix Alberto Fabra ha arribat a declarar que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats ¿i que no haguera el dit amic José, si el seu antecessor no fóra Camps?.

Hem arribat al moment en què tirar-li les culpes Zapatero, no donarà a les nostres escoles i instituts electricitat, calefacció ni professors, no pagarà als creditors, ni les medicines ni els servicis.

Desperta amic José, perquè ens van prometre que seríem la Califòrnia d’Europa i ens han convertit en Grècia.