En qualsevol altre moment no hauria pogut escriure este article. Haguera corregut el risc de ser malinterpretat, podria haver sigut considerat una excusa per a justificar la no presència d’Units per Valéncia en les eleccions generals del pròxim dia 20.
Aixina que he esperat a que més de 2300 valencians ens donaren el seu aval i encara aixina les nostres candidatures no foren proclamades i he hagut d’esperar inclús més, fins que ens hem guanyat el nostre dret a ser i estar, en els tribunals, fins que finalment Toni i Ana han vist aparéixer els seus noms en el BOE encapçalant les llistes al Congrés i al Senat.
Ara puc dir-ho alt, clar i carregat de raó: l’última reforma de la llei electoral és tot un atemptat contra la llibertat d’elecció i té com a únic objectiu el de perpetuar l’hegemonia dels grans partits als qui els importa una bleda el poble a qui diuen representar.
Fa quatre dies mal comptats la gent es va tirar al carrer demanant més participació al crit de democràcia real ja, un crit que va sacsar els fonaments de les seus electorals i va introduir un canvi de rumb en unes institucions que pareixien condemnades al bipartidisme, i no obstant això els grans partits han romàs impermeables a la veu que s’alçava en les places, i davant de la demanda d’una democràcia més oberta, han respost amb la restricció de la democràcia.
No ens equivoquem, s’han modificat les regles de joc per a evitar que els votants puguen triar opcions que els siguen més pròximes, per a restringir-los el seu dret a triar, per a reduir les possibilitats a la mínima expressió, no hi ha un altre motiu que puga justificar les barreres imposades a les formacions que no tingueren representació parlamentària prèvia, construint un “corralito” del que pretenen expulsar qualsevol ciutadà que s’atrevisca a votar distint.
Precisament perquè no estem d’acord amb els que volen esporgar la democràcia, vam prendre la decisió de presentar-nos. Açò no és una altra cosa que un acte de rebel·lia. Ens hem posat de peu davant del sistema i hem resistit, però sabem que no han acabat, vindran noves modificacions de la llei electoral, noves barreres, nous impediments i només hi ha una manera que açò no succeïsca; que els partits minoritaris continuem aportant nostre treball i que els ciutadans diguen en les urnes “fins ací hem arribat”.
Si no defenem els nostres drets, ells no pararan fins que la nostra democràcia, siga una democràcia de baixa intensitat, la justa per a què de tant en tant canvie el color de qui mana i ja està.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada