FART

De sobte he descobert que estic fart, fart de que ens prenguen el pèl, de que ens enganyen, de que ens creen falses expectatives.

Rubalcaba es despenja proposant la supressió de les diputacions provincials i tot es posa de cap per avall. S’escolten veus a favor i en contra, es matisa, es rectifica, s’atenua el missatge... res, no es farà res. No es van a suprimir les diputacions de la mateixa manera que no s’ha reformat el Senat a pesar que en cada campanya electoral hi han hagut propostes, com no s’ha modificat la constitució en cada una de les ocasions en què s’ha debatut sobre això (la d’ara és una excepció de la què després parlaré). Res.

A Rubalcaba no li preocupa realment els diners que s’estalviarà l’Estat amb la supressió o amb la  modificació de les diputacions, no li importa el fet de que siga una institució obsoleta superada per l’estat de les autonomies, no, al candidat socialista només li mou l’interés per dominar l’agenda, per separar la seua oferta de la gestió del seu predecessor i la seua proposta no és més que focs d’artifici que mai es concretaran guanye o perda les eleccions. Hi ha massa interessos en joc.

Estic fart, perquè cada nou comici sona la mateixa cançó. Propostes carregades de sentit i buides de voluntat sense que mai passe absolutament res, res excepte que continuen tractant-nos com a imbècils i nosaltres continuem engolint quina.

Estic fart, perquè ens presenten una guerra contínua entre els grans partits. Un diu blanc i immediatament l’altre contesta que negre, res, pur teatre. En quant es posen en joc els seus interessos troben la manera de posar-se d’acord. Mil voltes la Constitució s’ha considerat sagrada, res pot modificar-se (ens deien) sense un llarg procés que implicava referèndum, dissolució de la Cambra i noséquants tràmits més i no obstant això, assistim ara a la Constitució-Exprés, sense entrebancs, sense tràmits complicats, sense que puguem opinar, perquè ells s’han posat d’acord i al fer-ho ¿servixen al poble o se servixen a si mateixos?

Fart de que davant de la possibilitat de perdre l’hegemonia i el favor dels votants, s’estiguen emprant a fons en modificar les lleis electorals per a impedir la ja per si difícil concurrència dels partits minoritaris a les eleccions, prenent mides de dubtós caràcter democràtic i de moment no passa res, perquè continuaran rebent vots per a guanyar o per a liderar l’oposició, en un repartiment de papers intercanviable i durador... de moment.

Suprimir les diputacions, alleugerir el pes de l’administració, gestionar eficaçment, posar els interessos el poble per davant del dels mercats o l’honradesa no poden ser promeses electorals, ni serps de campanya, ni carn d’oblit.

Novembre no portarà grans sorpreses, però algun dia, eixa massa a què pensen tindre pesada, mesura i controlada, els donarà un esglai... quan estiga verdaderament farta.