Un bon nombre de valencians, duts pel secular autoodi que ens professem, han pres el costum d’utilitzar la paraula falla i els seus derivats com a sinònim de “chapuza”, desorganitzat, excessiu i quants qualificatius més puguen usar-se en to despreciatiu.
No obstant això, ara que està a punt de començar la setmana fallera m’abellix destacar el seu paper com dinamitzador econòmic en contraposició amb la molt més moderna política de grans esdeveniments del Consell.
Entenc que per a qualsevol governant resulte atractiu penjar-se la medalla d’haver aconseguit portar l’America’s Cup, el mundial de F1, o la final de l’interplanetària de xapes per parella, però tots estos esdeveniments que ens venen com la manera última i definitiva de situar-nos en el mapa, no deixen de ser efímers i costosos fastos que depenen de la voluntat de tercers. No som nosaltres els que decidim que se celebren ací, són altres els que ens oferixen l’oportunitat, sempre que correguem nosaltres amb els gastos, a canvi això sí, de que l’hostaleria i la indústria turística llepen amb la punta de la llengua el suculent pastís econòmic que es menjaran altres.
Quan s’apaguen les llums al concloure l’última regata o l’últim cotxe de carreres a partit cap al seu pròxim destí, res queda per al poble excepte la vaga idea que per uns dies hem sigut el centre de l’univers, sense adonar-se que molt pocs dels qui unflen l’orgullós pit, són capaços de dir en quina ciutat van estar abans instal·lades les atraccions o en quina s’instal·laran ara, i si la majoria de les valencianes i els valencians desconeixem on tindrà lloc la pròxima America's Cup ¿qué ens fa pensar que la resta del món recorda que ací es va celebrar alguna volta tan magne esdeveniment?
Enfront del negoci per a uns pocs i el pagament de cànon per a la rebolcada d'una nit amb la fama, les falles oferixen una multitud d’avantatges, el primer dels quals consistix en el fet que cap governant pot atribuir-se el merit d’haver aconseguit que es planten en els nostres carrers i encara que Rita aconseguisca patrimonialitzar l’espai que es contempla des del balcó de l’ajuntament, les falles són del poble, pel poble i per al poble, un esdeveniment propi que es projecta al món amb molta més intensitat de lo què podem apreciar i que genera a més una variada indústria autosuficient.
Les falles constituïxen en si mateixes un model econòmic singular que es nodrix d’aportacions individuals que sumades, generen un enorme capital circulant. A l’ombra d’este capital es desenrotllen indústries artesanals, tallers i oficis que fa temps hagueren desaparegut en altres circumstàncies.
La festa nodrix no sols als tallers en què naixen els monuments, cosa que per si mateixa ja tindria importància, també ho fa amb les societats musicals, la indústria pirotècnica, indumentaristes, floristeries i un llarg etcètera, tots amb un denominador comú, la diversitat.
Els diners generats per les falles es democratitzen des del seu origen fins al seu destí, característica de la què han mancat tots els esdeveniments que ens han venut en els últims anys i genera tant o més turisme que estos, aixina que la pròxima volta que escoltem a algú despreciar les falles (o les fogueres, les gaiates, els moros i cristians, la tomatina...) indiquem-li amablement per on pot anar on brama la tollina o si la nostra educació ens ho impedix exclamem “perdona-lo Senyor, perquè no sap lo que diu”.
3 comentaris:
Bevolgut Carles:
El cas es que trobava a faltar a la meua bustia d'entrada, les teues reflexions....i més després del magnícfic post dedicat a Lluis Bertomeu......de vegades és necessari dir les coses pel seu nom!!!!!
Avant
Molt justa i encertada opinió sobre fastos que ja no es repetiran sinó anecdòticament per la crisi de tota mena que patim.
Faig en falta la visió positiva que un polític valencià responsable faria de tant esdeveniment, fira i espectacle, la que ens diria a tots els valencians que s'han fet sense ànim de traure'n tot el profit de tanta festa i despesa pública.
Arran de les Olimpiades de Barcelona en 1992 se canvià la cara de la ciutat, la seua façana marítima, i es revolucionaren els negocis que tenen a vore amb tot allò.
La Copa Amèrica ni tan se val s'ha aprofitat per establir ací el negoci de les drassanes, constructors, tallers nautics, despatxos de dissenyadors de vaixells, embarcacions, zones de proves i laboratoris d'este negoci que en l'esplai significa bona cosa de milions d'euros, professionals i negocis. No, la Generalitat no buscava la vessant productiva, i la hi ha...
Barcelona ven quantitat de vaixells, és un dels grans mercats de la Meditarrània, allí n'hi han tallers, dissenyadors, gabinets esportius de vela i motor, drassanes i delegacions dels principals fabricants mundials, per no esmentar la seua gran Fira anual de nàutica esportiva.
En eixe sentit hem actuat més com a Sevilla, un bluf, un arranc de lluentor i un deute que no produeix activitat privada.
Jo li diria als valencians que el PP ha actuat sense cap ni peus, ha fet la festa, ha pagat la beguda, ha convidat i construït catafalcos lluents però mai de cap manera ha dedicat l'esforç necessari per a que això ens ajude a fer negoci, crear riquesa, per a espentar als nostres empresaris i oferir-les oportunitats interessants.
Al PP lo únic que li interessa de la nostra economia i dels nostres empresaris és col·locar-los a la cúa de Madrid, fer-nos cambrers de xiringuito i comptar amb lleialtats mal pagades i que ens duen a la mediocritat productiva i financiera. A este respecte te convide a llegir l'article del Valencia Plaza "La invisibilidad de los valencianos" de Palafox, el trobaràs a internet.
Estic segur que Units per València pot i vol respresentar tot lo contrari, que batallaria per la riquesa i la iniciativa valenciana, pels seus caps d'empresa i la potenciació i defensa dels negocis valencians.
En este camp també, perque existir existeix i solament necessita algú que alce la veu i diga com veu ell que s'han de fer les coses.
Només volia solidaritzar-me amb el seu partit per l'atac feixista que ha patit per defensar la racionalitat i la ciència. També vull solidaritzar.-me amb la resta d'organitzacions amenaçades pels intolerants, pels de sempre.
Publica un comentari a l'entrada