ESQUIZOFRÈNIA VALENCIANA

Intentar explicar el 9 d’octubre a un foraster ens porta a la conclusió que el nostre dia nacional pareix haver sigut dissenyat per Groucho Marx. Proveu si no a contar-li que el poble i les autoritats celebren al matí una processó cívica en què es ret homenatge a la bandera oficial, mentres que a la vesprada diverses associacions i partits polítics convoquen una manifestació en què s’enarbora una altra bandera ben distinta.

Intentar introduir a més els conceptes de pertinença, les controvèrsies sobre l’espanyolitat, la catalanitat o la simple valencianitat del nostre poble i les relacions ideològiques d’estos paradigmes ab les distintes denominacions, (Comunitat, País, Regne) o les variants cromàtiques de la nostra ensenya, és ja un exercici pedagògic que pot acabar ab la paciència de qualsevol interlocutor.

Si no fóra prou ab esta estranya dualitat entre el matí i la vesprada, proveu a explicar-li a eixe hipotètic visitant lo que ocorre durant el trasllat de la Senyera. Descriviu-li com en els intestins de la processó, entre les persones normals que acudixen a celebrar el naixement d’un poble, el seu, associacions i partits que repudien la simple existència de les autonomies, que defenen una Espanya unitària i que enyoren temps passats, invadixen l’espai públic desfilant com si d’un exercit es tractara i exhibint símbols i banderes que res tenen a vore ab l’acte que s’està celebrant.

Tracteu de trobar una raó lògica per a què estos grups consideren coherent ab la seua ideologia retre homenatge a una bandera que certifica que, molt abans de que existira Espanya, els valencians ja teníem la nostra pròpia nació, les nostres lleis i els nostres símbols. Tracteu d’esbrinar perquè els mateixos que lluïxen camisetes ab frases com “orgulloso de ser español” i es mostren obertament contraris a la immigració, manifesten tanta devoció per Jaume I, un rei que no era espanyol i que a més va permetre als musulmans romandre en les terres per ell conquistades, conservant els seus costums i religió.

Per a rematar esta bogeria, conteu-li al foraster que les autoritats no s’alliberen d’esta esquizofrènia i que cada volta que sona l’himne valencià a continuació ho fa el d’Espanya com si haguérem de demanar perdó, o que les forces de l’orde en compte d’aïllar als violents es dediquen a assetjar a les víctimes i apartar-les de l’acte legitimant l’acció dels que es dediquen a perseguir als que no pensen com ells.

Intenteu trobar un altre lloc en el món civilitzat on ocórrega loque ací ocorre cada 9 d’octubre i descobrireu lo difícil, lo extremadament difícil que resulta ser valencià, l’extremada divisió a què ens veiem sotmesos i com resulta de fàcil manejar-nos.