ENS VOLEN FURTAR EL VALENCIANISME

Hi ha qui defen una idea assassinant-la.

Com si s’haguera escoltat la dolça veu de Rita des del balcó de l’ajuntament del cap i casal a crit pelat “senyor pirotècnic pot començar la mascletà”, aixina han reaccionat els líders d’UV i CVa davant de la instrumentació del PP autonòmic (que no autònom), de la defensa dels símbols patris a compte de l’amenaça catalana, ara que s’acosten les eleccions.

Temps els ha faltat per a esclatar com a magranes al crit de “ens volen furtar el valencianisme”, reclamant la propietat en exclusiva d’esta defensa, acusant de plagi als populars, exigint anàlisi de sang per a vore qui té més blau en les venes i tot en perfecte castellà, en un exercici de coherència inconscient ab la seua més intima ideologia.

Ens volen furtar el valencianisme, és el crit desesperat que posa de manifest la inconsistència dels que s’han quedat sense missatge i intenten atrinxerar-se canviant l’enemic a abatre. Els que fins ara bramaven quan la paella apareixia entre les mostres de gastronomia catalana i callaven davant de la cada dia més estesa denominació de paella espanyola, ara resen per a què, de tant en tant algun grup de catalans (a poder ser ERC que vist molt) pretenga apoderar-se d’un litre d’orxata, sabedors de que només quan apareix alguna notícia d’este estil se’ls permet recuperar algun tros d’eixe protagonisme que no aconseguixen de cap altra manera.

No és estrany per tant que, davant de la dificultat de tornar a llegir els seus noms en un periòdic, es mostren més preocupats en qui rendibilitza l’afront que en l’afront mateixa. Lo important ja no és lo que diga una web sobre la catalanitat dels nostres espais naturals, lo realment important és que el PP no es quede ab els seus trossets d’efímera glòria. ¡Quina estupidesa!

¿Ens volen robar el valencianisme? No, no estem parlant de valencianisme, almenys no d’un projecte de desenrotllament de tot un poble ab un prisma nacional. Este valencianisme del què alguns pretenen atribuir-se la pàtria potestat, no és una altra cosa que la natural defensa de lo propi que, tots els valencians sense distinció ideològica senten, una necessitat primària totalment transversal basada en l’autoconsciència col·lectiva.

Si no es té una altra cosa més que afegir al capítol ideològic d’un partit, el partit està mort, encara que camine com un zombi d’elecció en elecció. Ja es pot cridar als quatre vents que el valencianisme es va fer carn en UV o que ab CVa ha arribat l’últim profeta, al final qui tinga major capacitat per a explotar este sentiment s'emportarà el gat a l’aigua i ab ell els vots. Ara com ara este partit és el PP, però d’ací a uns anys, quant desperte del seu llarga letargia, que ho farà, ho serà el PSOE.

Sense projecte propi, sense una visió geoestratègica, sense una oferta seriosa i convincent; ni l’exhibició de símbols, ni l’esgarrar-se les vestidures davant de les ofenses servixen per a una altra cosa que per a deixar clar que s’està al marge, i si a més la protesta es fa en castellà, es fa el ridícul més espantós.