EL PROJECTE I LES SEUES CONSEQÜÈNCIES

Més enllà de lo que es percep a primera vista, més enllà dels escàndols, els trages i la insensibilitat cap als problemes reals dels valencians, el PPCV ve executant ab mà ferma un projecte transformador de la societat que manté mig ocult baix capes d’aparent improvisació i focs artificials.

Tindre una visió, un pla estratègic és imprescindible si es vol governar, lo contrari és, en el millor dels casos, aspirar a gestionar; però tindre una idea clara d’allò que es vol no és de cap manera garantia d’estar en el camí correcte. Hi ha projectes que ericen els pèls del bescoll i el que ens té reservat el PP als valencians és un d’ells.

Res d’allò que s’ha succeït fins a la data és fruit de la improvisació o del capritx, tot obeïx a un pla traçat sobre dos grans eixos econòmics: el turisme i la logística. El PPCV pretén convertir al nostre antic Regne en una espècie de paradís vacacional de tot a cent per a la classe mitjana peninsular i en immens geriàtric de sol perpetu i aire condicionat per a la tercera edat europea, alhora que assumix el rol de zona de servicis i port d’entrada per al gran Madrid verdader senyor feudal a qui devem homenatge.

Este és de manera molt resumida el pla que han dissenyat per a nosaltres i del que deriven totes les decisions que pren el Govern de la Generalitat en els últims anys. Tot projecte té les seues conseqüències i el seu grau d’eficàcia es mesura per la influència que exercix a l’hora de triar entre diverses alternatives.

Triar entre invertir més diners en educació o gastar-lo en grans esdeveniments es fa senzill per al Consell ab este sistema. Només ha de preguntar-se quin dels dos conceptes se cenyix a l’objectiu general i trobarà immediatament la solució. La indústria del turisme no precisa de molts titulats sinó mà d’obra barata, poc formada i en quantitat. Cambrers que servisquen el turista, jardiners que mantinguen espais agradables, obrers que construïsquen apartaments i hotels, coses aixina. Al contrari necessita promoció, la inversió de grans quantitats de diners per a fer-se visibles, per a atraure als consumidors. La decisió és clara i rotunda, la “pasta” troba acomodament immediatament fora de les aules, en els despatxos en què es compren i es venen grans esdeveniments a colp de talonari.

Decidir el model d’infraestructures més convenient entre l’eix Madrid-Valéncia o l’arc mediterrani té idèntica facilitat per als dirigents populars. El primer complix ab tots els requisits, facilita el flux de turistes a les nostres costes i el de mercaderies cap a la meseta, el segon s’interposa en el bon funcionament del pla mestre, oferix alternatives d’expansió fora dels límits dissenyats pels estrategs. El primer es recolzarà decididament i el segon es reivindicarà ab la boca xicoteta, ab desgana i per pur victimisme.

Pel mateix sistema es decidix per exemple reduir les línies d’educació en valencià, prescindir del requisit lingüístic en la funció pública o primar el castellà en Canal 9 i totes les TDT de concessió autonòmica. ¿Per a què fomentar la llengua pròpia si lo que pretenem és que el turista madrileny de calcetí i sandàlia es trobe com en plena Puerta de Alcalá? Esborrem de la nostra cultura tot lo que no siga folklore i de la nostra televisió pública tot particularisme que puga desorientar al visitant, omplim-la d’informació internacional, esport i pel•lícules en pur i cast castellà.

¿I el Cabanyal? ¿Que passa ab el Cabanyal? Si cal triar entre un barri típic habitat per treballadors que s’interposa entre l’urbs i el mar o àmplies avingudes que donen pas a zones residencials, hotels i apartaments junt a la platja ¿Quina serà la decisió que prenguen els populars? Sí, justament eixa, d’una forma o una altra, abans o després, el barri serà demolit, arrasat, esborrat de la faç de la terra. No encaixa en el model i per tant no pot existir.

Tindre un pla, una visió estratègica no és garantia d’èxit si no es té l’absolut control de tots els factors i en una terra com la nostra en què abunda la iniciativa i els emprenedors no tenen perquè seguir al peu de la lletra els designis del Consell, la deslocalització de les fonts de finançament no fa més que contribuir a mantindre la creativitat empresarial dins dels límits tolerables.

Sí, els populars tenen un disseny per al nostre futur, qualsevol pot comprovar la seua lògica i en ell no té cabuda ni el desenrotllament industrial (llevat que vinga de fora) ni l’agricultura, ni... els valencians.